Alguns mataronins i maresmencs han viscut en primera persona les conseqüències del pas de la DANA pel País Valencià. Dijous 31, quan encara no havien passat ni 48 hores dels fets, els periodistes mataronins Marta Martorell i Carles Banchs aterraven a Paiporta i topaven amb un escenari que etiqueten de dantesc. Martorell hi ha estat treballant per TV3 fins aquest dilluns, mentre Banchs hi va estar dos dies per fer, amb un company fotoperiodista, un reportatge sobre les afectacions personals que el temporal ha provocat en els veïns i veïnes.
El primer xoc va arribar tan bon punt van trepitjar el terreny.
Marta Martorell, periodista: Primer de tot, un contrast brutal entre València i Paiporta. Travesses els ponts que connecten la capital amb la zona zero i el panorama canvia completament: és un panorama devastat, de color marró. En aquell moment [dijous al matí] hi havia poca gent pel carrer i el primer que vam veure va ser una noia jove que anava amb una garrafa buida. Anava a buscar aigua. A partir d’aquí comencem a topar amb situacions molt dantesques. Com la del supermercat tancat, amb l’alarma sonant, i al costat una porta per on anava entrant gent que anava a buscar menjar i productes de primera necessitat. Això va ser delicat, perquè la gent no volia ser gravada. Podríem dir que era un robatori, no? Però en cap cas ho era! Aquelles persones patien perquè estaven incomunicades, no tenien llum ni aigua; tampoc ningú que les ajudés.
Carles Banchs, periodista: La gent estava, sobretot, emprenyada. També il·lusionada pels que venien de fora a ajudar-los. Però ens deien, per exemple, que no volien tornar a casa perquè sabien que, si ho feien, es posarien a plorar i se sentirien sols. Per això preferien estar al carrer. Era molt estrany veure els carrers d’aquella manera, plens de cotxes i deixalles. A Paiporta la gent feia servir les canyes de bastó per moure’s.
Dissabte al matí arribava al municipi de Sedaví una expedició dels ADF de l'Alt Maresme on hi havia Aleix Duran. La gran quantitat de vehicles que intentava accedir al municipi els va deixar atrapats a la carretera durant unes hores, fins que van trucar a la Guàrdia Civil perquè els obrís pas.
Aleix Duran, coordinador operatiu ADF Alt Maresme: Ens fèiem creus del que estàvem veient. Ni a la millor pel·lícula de Hollywood poden mostrar un escenari com aquell. La gent em pregunta com era la situació, però no la puc descriure.
Marta Martorell, periodista: Cotxes al mig del carrer, molt de fang. Anàvem amb botes d’aigua i pantaló d’un material semblant al plàstic, com si anéssim a la neu, perquè el fang ens arribava més amunt dels turmells. La gent estava molt espantada i enrabiada perquè deien que no els havien avisat i se sentien sols.
Carles Banchs, periodista: El problema és que allà estan acostumats a les danes, però normalment l’aigua puja un pam, no més. Per tant, si no els avises d’una manera més extrema, entenen que serà un dia més.
Aleix Duran, coordinador operatiu ADF Alt Maresme: No hi ha adjectius per descriure el nivell de devastació que vam veure. Només arribar ja se’ns escapaven les llàgrimes; era inevitable. I això que anàvem preparats psicològicament, sabíem que anàvem a un lloc catastròfic on podíem trobar-nos amb qualsevol cosa, també amb cossos sense vida. Anàvem molt mentalitzats, però allò ens va superar.
Tots tres han compartit les seves experiències i impressions durant el debat temàtic d'aquest dimarts al Mataró al Dia.
