La Festa Major representada en un mural torna a protagonitzar, per segon any consecutiu, el cartell de Les Santes. Ana García Pérez, agafa el testimoni a Mohammed L’Gacham el qual l’any passat va plasmar el seu disseny en una paret del barri de Rocafonda. D’aquell dibuix, pintat en 10 dies però ideat arran d’un procés participatiu que es va allargar dos mesos, en va sortir el cartell. En ell, s’hi podien observar dos joves conversant amb una dona gran l’endemà de la Nit Boja. Una representació que a dia d’avui encara es pot visitar. No passarà el mateix sembla, com a mínim de moment, amb el d’aquest 2025 que parteix d’una adaptació d’una pintura a l’oli sobre fusta i no d’un mural real.

Un encàrrec de ciutat, una gran responsabilitat

Dos dissenys que des del moment de la seva presentació ja han passat a formar part d’un arxiu que va començar a emplenar-se al 1979, moment en què es va recuperar la festa. Des del primer artista fins la més recent, han hagut de fer front a un repte que si bé és cert que genera molta il·lusió, es converteix en una arma de doble tall. D’una banda, implica una gran responsabilitat. De l’altre, sempre s’està a l’expectativa dels comentaris que generen la imatge final. Perquè si una cosa provoquen tots els cartells, sense excepció, és polèmica.

El cartell de Les Santes, polèmica servida

Algun any, la flama s’ha encès, inclús, més del compte. El cas més flagrant va tenir lloc fa dues dècades, el 2005. Llavors, la polèmica no va tenir tant a veure amb la imatge sinó amb l’acusació de plagi. Tot i així, l’autor, el dissenyador gràfic Xavier Rosales va marcar un abans i un després a nivell estilístic. Per primera vegada el cartell de Les Santes era iconogràfic -una reproducció d’un senyal d’inflamable dins un rombe vermell- sobre un fons blanc.

Des d’aleshores les opcions s’han multiplicat però també ho han fet les disciplines. L’any següent, l’artista visual Ita Puig es decantava per l’abstracció per representar la festa com a punt de trobada. El 2007, Marc Prat col·locava en primer pla la mà d’en Robafaves i utilitzava una de les seves tècniques preferides, el dibuix en carbó. El 2008 Martí Anson sorprenia amb un dels cartells que més samarretes ha escampat pels carrers de la ciutat. Mataró es va convertir en un gran club groc-i-negre. Més que un cartell, Anson va crear directament una samarreta.

Les sorpreses van continuar el 2010 amb Dani Montlleó, qui va representar com es capgira la ciutat els dies de la festa amb un cartell escrit al revés. De la inversió de ‘Santes’ apareixia el personatge d’en Setnas, que fins i tot es va reproduir en forma de nino de foam. Joan Hortós va aportar el 2011 un toc oníric al cartell amb una trampa de colors al centre i talls de xíndria -perquè a Mataró fem Xindriada- flotant per un paisatge 100% mataroní. L’any següent, l’arquitecte Agàpit Borràs va vincular el disseny amb el patrimoni arquitectònic de la ciutat i hi va afegir elements de collage com l’espart per fer els cabells de les santes patrones.

Els elements festius, protagonistes del cartell durant l’última dècada

A partir d’aquí, comença una tendència per fer conviure elements festius que s’ha estirat durant l’última dècada, des que l’escultor Pol Codina va donar relleu al seu cartell, protagonitzat per les figures. El 2014 Regina Puig va crear tot un ecosistema de personatges i va actualitzar alguns protagonistes, fent circular en Robafaves i la Geganta en bici i omplint d’onomatopeies pròpies dels dies de festa. Un cartell en tons blancs i sèpia que contrastava amb el rosa d’una xapa que es va convertir en clauer aquell estiu. L’any 2017, Raül Roncero va distribuir elements independents representatius de Les Santes -fins i tot hi va colar una samarreta de Martí Anson- com ara una campana, unes ulleres per fer la Travessa nedant al Port, una espardenya o el ventall de la Missa de Les Santes.

Entremig, han tingut el seu moment de glòria la figura del Drac (Albert Alís, 2015), les Diablesses en primer pla (Laia Arnau, 2016), el perfil d’en Robafaves amb la cara indefinida que va donar lloc a molts muntatges (Jordi Prat, 2018) o les figures zoomòrfiques de Marta Floriach (2020 i 2021).

Dissenys més recents: Sit Cantallops i Carla Aledo

Una diversitat que cada any es tradueix en una pluralitat d’opinions. És difícil calcular quin bàndol té més adeptes en funció del cartell. A més, sempre hi ha qui neda entre dues aigües. Tot i així, potser un dels que més reaccions positives ha concentrat ha estat el que Carla Aledo va dissenyar el 2023. Un exèrcit de punts mutables de colors amb vida pròpia que reflectien alguns dels elements clau de la festa, les comparses, i un mar de formiguetes tan diverses com la munió de mataronins que aquells dies s’aplega als actes de la festa. Just l’any anterior, el 2022, la il·lustradora i tatuadora Sit Cantallops aixecava polseguera amb un cartell que va ser titllat de transgressor i que contenia un fort segell personal, així com missatge implícit. Juliana i Semproniana al centre, amb aspecte juvenil i actual i gaudint de la festa en llibertat. De fons, la ciutat dibuixada.

Els cartells de Les Santes s’han convertit en una bona retrospectiva de l’evolució de la ciutat i, en especial, de la seva Festa Major.