L’Hospital de Mataró realitza tres grans tipus d’assajos clínics que permeten comparar persones sanes i malaltes; analitzar mostres de sang i de teixits i conèixer l’estat de salut d’una part de la població. Els participants són pacients de l’hospital, però també persones sanes que han rebut la sol·licitud del centre o que han respost a una crida de voluntaris. La majoria d’ells són adults, tot i que també es fan assajos amb infants, d’acord amb els seus tutors.
Els pacients no poden cobrar res per participar a un assaig clínic, perquè està prohibit per llei, però sí que l’Hospital de Mataró els facilita el transport si han d’anar-hi expressament. En el cas dels voluntaris, reben una petita compensació si falten a la feina. Però el més important de la participació d’uns i altres és que estan supervisats per un comitè ètic que garanteix que no patiran efectes secundaris amb les proves i que, si en tenen, seran sense cap risc.
Pere Clavé, director de Recerca i Innovació de l'Hospital de Mataró: Es fan amb persones adultes, mitjançant un procés molt ben establert de vigilància d’administració de medicaments, prèviament aprovat per un comitè d’ètica que han comprovat que no hi ha risc per a ells.
Estudi amb pacients que han patit un ictus i ara tenen disfàgia
Un dels assajos clínics que està fent ara l’Hospital de Mataró és sobre la disfàgia, la dificultat per empassar aliments. En concret, està treballant amb persones que han patit un ictus a un dels dos hemisferis del cervell i que han desenvolupat disfàgia.
L’objectiu és comprovar si poden millorar a partir de tècniques de neuroestimulació. I això fa que els investigadors hagin de descartar diversos tipus de pacients, per exemple, els que pateixen epilèpsia.
Omar Ortega, investigador de Fisiologia Digestiva de l’Hospital de Mataró: Hi ha diversos criteris d’exclusió per no entrar a l’estudi: tenir un implant metàl·lic, patir d’epilèpsia, convulsions. Amb les teràpies de neuroestimulació podrien tenir efectes adversos.
Per poder fer un assaig clínic, els investigadors han de conèixer molt bé la biografia dels implicats per evitar riscos, redactar un protocol d’actuació i superar una fase d’avaluació abans de realitzar cap prova. Un cop comença, estudi pot allargar-se més o menys, en funció del procés i de les necessitats.
Aquest assaig clínic de la disfàgia que s’està fent a Mataró, per exemple, ha de durar uns quatre anys, segons les previsions del centre i dels fons amb els que compten per fer-lo. L’estudi, que és possible gràcies a una beca del Ministeri de Ciència, s’haurà de realitzar entre 200 persones.
Informa: B. Doñate
