El Maresme és una comarca plena de contrastos, que són visibles, tant a la seva geografia – té mar i muntanya – com a la seva arquitectura. Un exemple n’és el carrer Adra, un dels llocs amb més encant del Masnou, malgrat la seva fisonomia. Situat al barri d’Ocata, a segona línia de mar, conserva les típiques cases de pescadors del segle XIX, però comparteix espai amb blocs de pisos molt alts, incoherents amb l’entorn i construïts sobretot durant la Postguerra.
Les cases del carrer Adra tenen l’estructura de les cases de cos de molts pobles del Maresme: planta baixa, pis i un pati al davant. Però la majoria dels edificis alts que hi ha ara al carrer s’alcen, precisament, sobre el queda d’aquells patis. Fa 60 anys, el Masnou començava a ser un pol d’atracció per viure-hi, gràcies a indústries com la Dogi i la Fàbrica del Vidre, i per estiuejar, per la seva proximitat amb Barcelona. I això va motivar moltes famílies del Masnou a vendre’ls els patis perquè s’hi fessin pisos.

La historiadora Marta Roig, autora del llibre ‘El Masnou desaparegut’ amb Miquel Rico, explica que, en aquella època l’Ajuntament no disposava d’un catàleg del patrimoni que establís una normativa sobre com construir al municipi. Per això, es va poder edificar sense respectar l’entorn, no com ara.
Marta Roig, historiadora i professora: Bàsicament, el problema que va haver-hi va ser la falta de sensibilitat de determinats alcaldes o períodes històrics, sobretot durant el franquisme. Som molt a prop de Barcelona i aleshores aquests terrenys eren molt preuats, perquè, com a tota l’àrea metropolitana, en aquell moment hi venia molta gent de fora atreta per això. També perquè hi havia fàbriques. A més a més, no hi havia un catàleg del patrimoni... Es van vendre els patis com es podrien haver venut la casa.

La majoria de cases del carrer Adra – moltes de les quals ara són de colors - daten del segle XIX, de quan el poble vivia de la pesca i del comerç vinculat a la navegació. De fet, aquest carrer s’anomena Adra per un poble d’Almeria amb el que els masnovins feien comerç de cabotatge. Si s’hagués regulat abans aquest tipus d’edificacions, el carrer Adra ara seria a primera línia de mar, un somni per a molts veïns, sobretot ara que està previst pacificar l’N-II.
