L’habitatge ha emergit com un dels problemes socials més greus al Maresme. Es veu a les enquestes, als debats polítics i al carrer. Els preus disparats, la manca de polítiques públiques eficients i la creixent pressió turística són només alguns dels factors que evidencien la necessitat urgent d’intervenir-hi. El problema no és nou, però ara viu un moment clau i d’inflexió perquè la voluntat és trobar-hi una solució i passar a l’acció.
En aquest procés, els ajuntaments, que pateixen en primera persona les dificultats per ampliar un parc d’habitatges públic limitat, hi tenen molt a dir. Per fer sentir la seva veu i reivindicar el paper fonamental dels municipis, el Consell Comarcal del Maresme ha organitzat aquest dimarts una jornada específica sobre aquesta matèria. Una trobada que ha posat sobre la taula la imperiosa necessitat de buscar receptes compartides i solucions de consens per abordar aquesta crisi.
Pep Ripollès, conseller d'Habitatge del Consell Comarcal del Maresme: Des del Consell Comarcal volem avançar i convertir-nos en una eina per anar a la Generalitat o a la Diputació de manera conjunta i coordinadora perquè junts podem aconseguir el nostre objectiu i donar sortida a una necessitat de la gent.
La jornada també han servit per desvetllar algunes dades rellevants. Deixant de banda la ciutat de Mataró, més de 3.600 persones es troben en situació d’exclusió residencial a la comarca. Mentrestant els ajuntaments amb prou feines disposen de poc més d’un centenar d’habitatges d’emergència per fer-hi front.
Raquel Moreno, sociòloga de D-CAS: Aquestes persones malviuen. Ens trobem amb situacions d’amuntegaments, problemes de convivència quan més d’una família ha de viure en un sol habitatge, situacions de barraquisme, de sensellarisme. Són situacions greus que deriven en problemes que són els que arriben als Serveis Socials.
Tot i que els ajuntaments han multiplicat els recursos per donar suport a aquests col·lectius, l’estratègia municipal ha de ser més ambiciosa: anar a l’arrel del problema i utilitzar les lleis vigents, la d’urbanisme i la d’habitatge, que ja preveuen eines per actuar-hi.
Pablo Feu, advocat expert en Habitatge i professor associat de Dret a la Universitat de Barcelona: El problema de l’habitatge es troba en l’accés. Això es pot controlar, si faig un ús d’un habitatge que està tipificat com a una infracció, l’administració que tutela l’interès públic, he d’actuar-hi. He de llegir la llei que toca i aplicar-la. Si hi ha uns usos que estan provocant una situació contrària a dret, que originen descohesió social o dispersió territorial, que la llei no permet, he d’utilitzar aquestes normes per revertir-ho.
A banda de la construcció de noves promocions d’habitatges socials, una altra de les apostes que s’han defensat durant la jornada és que els ajuntaments intentin tancar acords amb els anomenats grans tenidors, sobretot bancs i societats que acumulen centenars de pisos buits o en males condicions. L’objectiu és que aquests cedeixin els seus pisos per ampliar el parc disponible per a les persones que més ho necessiten.
