De ben segur que passejant per zones amb arbres de la ciutat, com el passeig Marítim, el Parc Central o la Pollancreda han vist un bon nombre de cotorres, especialment en els darrers anys. Són les cotorretes pitgrises, provinents de països com el sud de Bolívia i Brasil, Paraguai i nord i centre d’Argentina. Es tracta d’una espècie invasora que fa anys que viu a casa nostra i que ha proliferat notablement. La població de cotorres es duplica cada 8 anys i al conjunt de Catalunya el 2020 ja hi habitaven 5.000 parelles. Catalunya concentra el 37% de la població de tot l'estat espanyol i el 17% d’Europa.
Raúl Calderon, ornitòleg de l’Institut Català d’Ornitologia: Al Maresme, evidentment, la població és molt important. No tinc els càlculs, però de les 5.000 parelles que hi ha a Catalunya, una bona part segur que estan al Maresme. La gent de Mataró hem vist que, els que tenim ja una edat, quan érem nens era una espècie molt esporàdica i ara està a tot arreu. Està a tot arreu a tots els parcs, passeig marítims, jardins... és present.
El clima benigne de la comarca i la ciutat afavoreix la supervivència d’aquesta espècie, que a més, es troba amb poca competència i es troba amb l’escenari ideal per desplaçar altres espècies, com els estornells o els tallarols de casquet. Són animals que acostumen a fer els nius en palmeres i ocupen l’espai d’altres ocells. El principal aliment de les cotorres són els fruits, però també poden depredar els nius d’altres espècies, fet que representa un problema per la biodiversitat autòctona.
Raúl Calderon, ornitòleg de l’Institut Català d’Ornitologia: Com totes espècies invasores, entren en competència amb les espècies autòctones i n’ocupen l’espai, com el de les zones de nidificació i s’alimenten d’aliments que aprofitarien les espècies locals i això sempre és un problema. S’ha vist depredació en tallarol de casquet o en estornells, que criaven a les palmeres i les desplacen, o poden atacar nius d’altres espècies.
Com que a Mataró, la cotorra es considera una plaga i l’Ajuntament ha rebut queixes veïnals per sorolls i molèsties, per controlar-les fa servir mètodes ètics. Una manera d’evitar l’exterminació. Es contracten empreses que retiren els nius o en punxen els ous.
