Mans alçades de diferents colors i totes en senyal de victòria. Aquest va ser el cartell dels Jocs Olímpics de Barcelona'92 que va elaborar el dissenyador gràfic Enric Satué. Ara el també historiador del disseny i escriptor exposa al Museu Enric Monjo de Vilassar de Mar. Ho fa amb una mostra de més de 120 peces, pràcticament tots encàrrecs, que formen part de la seva trajectòria laboral com a dissenyador gràfic.
Entre l’obra en destaquen logotips, cartells, llibres, revistes, calendaris i també projectes refusats pel mateix autor que sempre ha creat entre la senzillesa i la sofisticació, entenent el disseny gràfic com a un art efímer.
Enric Satué, dissenyador gràfic: La immensa majoria d’aquestes 126 peces han deixat, alguns fa molts anys, de fer el servei pel qual van ser fetes. Per tant, no queden més que les formes. I les formes tenen aquesta implicació amb les formes que havien presidit la cultura plàstica dels anys 70, 80 i 90.
Han estat gairebé sis dècades les que Enric Satué s’ha dedicat professionalment al disseny gràfic. N’ha vist de tots colors i ha rebut encàrrecs de tota mena. Però sobretot, ha contribuït a la reflexió sobre aquesta professió i la cultura de la imatge audiovisual.
Enric Satué, dissenyador gràfic: Abans quan hi havia dissenyadors de referència ningú sabia què era el disseny. En canvi, ara, no hi ha dissenyadors de referència i tothom sap que és el disseny. De fet, molts en fan, gràcies a l’instrumental digital que ho facilita. De manera que hem perdut professionals, però hem guanyat coneixement de la professió i això també és d’estar-ne satisfet.
Al llarg de tots aquests anys treballant, Enric Satué ha estat guardonat amb diferents reconeixements destacats com el Premi Nacional de Disseny del Ministeri d’Indústria (1988), el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2012) o el Laus d’Honor de l’Associació de Disseny Gràfic i Comunicació Visual (ADG-FAD) (2024). Tot i aquests guardons tan notoris, Satué explica que el que més il·lusió li ha fet mai, ha estat que la comissió de govern de la Universitat Pompeu Fabra li encarregués la remodelació de la seva imatge.
