La basílica de Santa Maria de Mataró, un dels tresors patrimonials de la ciutat, podria estar més a prop d’una nova fase de millora. El cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, s’ha endut aquest diumenge, després de presidir la Missa de Glòria de Les Santes, el compromís de l’Estat, la Generalitat i el mateix Ajuntament d’impulsar noves obres de rehabilitació al temple. Un acord que culminarà amb una cimera entre les tres administracions i l’Arquebisbat el pròxim setembre. Un cop finalitzat l’ofici solemne, s’ha produït una trobada informal a quatre bandes aprofitant que el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, hi ha assistit com a convidats de l’Ajuntament.
Joan Josep Omella, cardenal arquebisbe de Barcelona: He llençat el guany per veure si entre tots podem portar-ho a terme. Després de la processó m’han dit que estaven d’acord i que passat l’estiu podríem fer una trobada per preparar-ho. Això demana temps, s’ha de revisar bé i s’ha de fer un bon projecte, però si col·laborem tots sempre és millor perquè això és un bé per a la ciutat.
Tant el ministre Urtasun com el conseller Dalmau han recollit el guany del cardenal Omella i, en declaracions a tvmataró, han reconegut que estan disposats a col·laborar en la millora del temple.
Ernest Urtasun, ministre de Cultura: Nosaltres evidentment sempre tenim les portes obertes per ajudar a les necessitats culturals de tota Espanya, que són infinites. Sempre estem disposats a escoltar qualsevol cosa i ajudar.
Albert Dalmau, conseller de la Presidència: Hem pres nota tots i hem sortit amb deures d’aquesta Missa d’avui i, per tant, amb l’alcalde ja hem començat a parlar i ens hi posarem, que això és el que ens toca.
David Bote, alcalde de Mataró: Segur que trobarem camins perquè sempre ho hem fet per protegir plegats el patrimoni de la ciutat.
L’alcalde ha recordat que aquesta no seria la primera vegada que les administracions s’uneixen per millorar Santa Maria. De fet, la rehabilitació de la Capella dels Dolors, una de les joies del barroc català, va ser finançada per la Generalitat i, més recentment, la restauració de les campanes va comptar amb la participació de l’Ajuntament i el Govern català, a més de mecenes i donacions particulars.
