La venda de cafè ha canviat molt els últims anys, sobretot des de la irrupció de les cafeteres de càpsules. Però encara hi ha gent que prefereix comprar el cafè natural, recol·lectat i tractat de forma artesana. A Mataró, un establiment referent en el sector és Cafès Manigua, una botiga centenària que, a més a més, comparteix espai amb un altre comerç emblemàtic: l’antiga Cereria Masjuan.
Cafès Manigua admet que l’arribada de les càpsules els ha afectat però defensa que el millor cafè sempre serà aquell que es recull i es tracta de forma artesana. I posa com a exemple els que ven a la botiga. El primer és el de l’espècie ‘aràbica’, originària d’Etiòpia i habitual a zones tropicals o amb molta altitud, i ideal per fer cafès naturals i especialitats. I el segon és el denominat ‘robusta, un cafè que es torra, al que se li posa sucre i amb un aspecte més lluent i fosc.
Diuen que per saber si un cafè és bo cal tenir en compte qüestions com el tipus de gra – en teoria, els de mida més gran són de millor qualitat; la seva naturalitat – com més sucre, pitjor -; el seu cos o densitat... Però a l’hora de prendre’l, a Cafès Manigua tenen clar i que això dependrà de cada persona.
Això, sí: quan se’ls pregunta per quin és el millor cafè del món, responen sense dubte que el ‘Blue Mountain’, que es cultiva a Jamaica i que s’exporta sobretot al Japó. De fet, per això mateix, és molt difícil de trobar a casa nostra i té un preu molt elevat. Pot anar dels 35 fins als 100 euros o més, segons la mida.
La història de Cafès Manigua va lligada a la de la Cereria Masjuan, un comerç també singular de Mataró. Francesc Ricart va crear primer aquest comerç com a fàbrica de cera i botiga, el 1871, i anys després, el 1915, Elvira Ricart va obrir molt a prop – al número 4 del carrer Santa Maria - el que havia de ser una botiga de cafè, sucre i cacau. La va anomenar Cafès Manigua, en honor de les bosquines de Cuba, on havien estat quan van deixar Catalunya per anar a fer les Amèriques. Poc després, la família Ricart va decidir ajuntar els dos comerços en un sol local i així han continuat funcionant fins a dia d’avui.
Informa: B. Doñate