Les ballades de sardanes protagonitzen part de la programació de Les Santes. Fins en cinc ocasions, els amants d’aquesta música i dansa podran gaudir-les en tres punts diferents de la ciutat al llarg de la festa major:

• Dissabte 26 – 22h: Cobla Contemporània (Plaça de Santa Anna)

La primera cita convertirà la plaça Santa Anna en una suma de rotllanes. El repertori que oferirà la Cobla Contemporània serà variat, amb sardanes de sempre i actuals.

• Diumenge 27 – 12h: Cobla Ciutat de Granollers (Carrer d’en Pujol)

El carrer on la tradició diu que van néixer les santes patrones es prepara per acollir una de les ballades més especials per la seva dimensió. La Cobla Ciutat de Granollers toca per les petites rotllanes que s’hi formen.

• Diumenge 27 – 23:45h: Cobla La Principal del Llobregat i Cobla Ciutat de Girona (Plaça de Santa Anna)

Després dels focs, arriba el torn de la ballada més refrescant. Unes sardanes que van a càrrec de la Cobla La Principal del Llobregat i la Cobla Ciutat de Girona i que van acompanyades de talls de síndria.

• Dilluns 28 – 11:30h: La Principal de la Bisbal (Residència Sant Josep)

Quan acabin els balls de les comparses, cap a dos quarts de 12 del migdia, La Principal de la Bisbal omplirà de sardanes el pati de la Residència.

• Dilluns 28 – 19:15h: La Principal de la Bisbal (Residència Sant Josep)

Francesc Cassú i Jordi dirigirà el repertori que ha preparat La Principal de la Bisbal per aquesta sessió prevista a la tarda. La cobla oficial de la Generalitat interpretarà sardanes d’alguns dels millors compositors del país.

Tenores i tibles amb segell mataroní a Les Santes: l’art genuí de Miquel Puigdellívol

La tenora o el tible tenen un paper rellevant en qualsevol sardana. Es tracta de dos instruments que no són senzills de fer sonar bé i que encara són més difícils de construir. Impliquen dedicació, paciència, saber fer, cura, art i, sobretot, estima. Molta estima. Unes qualitats que reuneix a la perfecció el lutier mataroní Miquel Puigdellívol. Un artesà gairebé inèdit a Catalunya que enguany ha estat un dels dos protagonistes de la conferència institucional emmarcada en l’Estrena. Acompanyat d’Enric Ortí, compositor i primer tenora de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona, han mantingut una conversa sobre l’evolució d’aquest instrument de vent en el marc de la festa major.

Miquel Puigdellívol, lutier: Em va sorprendre perquè no hi pensava que em cridessin a mi. Em va agradar molt. Hi vaig anar amb l’Enric perquè vaig pensar que si hi anava sol, estaria molta estona enraonant per explicar coses que es demostren tocant l’instrument. Val més la pena escoltar l’instrument que no pas explicar què sona d’una determinada manera.

Durant més de cinc dècades, Miquel Puigdellívol ha confeccionat tenores i tibles i compta que, en aquest temps, n’ha fet un centenar. Però per què es considera gairebé un art el seu ofici? Perquè són molt pocs els que l’exerceixen i perquè la construcció de qualsevol d’aquests dos instruments implica fabricar-se totes les peces des de zero. Puigdellívol afirma que no n’hi ha cap que es pugui comprar en una botiga. A més, en el seu cas, els instruments que dissenya tenen el seu segell personal, és a dir, presenten una estètica molt cuidada o contenen petites innovacions que fan la feina més fàcil als músics.

Miquel Puigdellívol, lutier: Com en tots els instruments, no pots córrer per fer-lo. Has d’estar molt concentrat. Necessites els 5 sentits i un de més (referint-se al cor). Moltes vegades t’equivoques i has de tornar a repetir-ho. Jo el que he fet és doblar notes, alleugerir el pes, i els hi he donat una forma una mica barroca. La forma la vaig variar l’any 1989.

Amb els anys que porta dedicant-se a aquest ofici, són molts els músics d’agrupacions de Catalunya que fan sonar els seus instruments. Per exemple, per Les Santes, se’n veuran a les actuacions de l’Agrupació Musical del Maresme o de la Principal de la Bisbal.

Miquel Puigdellívol, lutier: M’agrada escoltar els instruments. A la Principal de la Bisbal per exemple, en tinc 3. M’agrada molt escoltar-ho perquè com que ho has fet tu, ho gaudeixes molt i recordes el que vas patir per fer alguna cosa.

I d’on li ve aquesta passió per l’ofici de lutier? Segons explica el mateix Puigdellívol, va endinsar-s’hi, gairebé, “per casualitat”, tenint en compte que, fins llavors, treballava al taller familiar especialitzat en la venda i reparació d’aparells frigorífics.

Miquel Puigdellívol, lutier: Va venir per casualitat. Quan tenia el taller al carrer Isern, hi havia un músic, que es deia Manel Casanovas i que vivia al mateix carrer. Un dia em va dir que li sabria molt greu marxar d’aquest món i no tenir una tenora perquè l’havia tocat. Em va dir que la trobava a faltar però que no en trobava cap de nova ni de vella. Amb bona fe, li vaig dir que li’n faria una. L’endemà quan ens vam trobar, em va dir si ho havia dit de broma. Li vaig dir, que ho provaríem i que si sonava, bé, i si no, la penjaríem a la paret.

El taller on treballa Miquel Puigdellívol manté l’essència d’una persona que ha dedicat gran part de la seva vida a aquest ofici genuí. Eines i maquinària per confeccionar tota mena de peces, retrats de músics que toquen instruments fets pel mataroní, peces que aviat formaran part d’una nova tenora o tible... elements que doten l’espai d’un ambient únic i que s’acaba traspassant en cadascuna de les creacions de Puigdellívol.