L’any 1935, un home de negocis de Nova York que havia aconseguit deixar de beure després de diversos intents fallits, té por de recaure perquè passa per un mal moment. Per evitar-ho, decideix compartir la seva experiència i esforç amb un altre alcohòlic. Això va passar a Akron, als Estats Units, i va ser la llavor d’Alcohòlics Anònims, un moviment que des d’aleshores s’ha anat estenent per tot el món. A mitjans de la dècada dels 50 va aterrar a l’estat espanyol i Mataró fa 28 anys que compta amb una secció local. Cada dimarts al vespre, persones de perfils molt diversos es reuneixen a la Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, al carrer Sant Cugat, on comparteixen les seves experiències amb un objectiu comú: superar l’alcoholisme.
Joan, membre d’Alcohòlics Anònims: L’únic requisit per ser membre d’Alcohòlics Anònims és el desig de deixar de beure. Aquí hi ha molta gent de totes classes, però no hi ha classes socials. Perquè l’alcoholisme no mira si ets metge, si ets ric, pobre o un treballador del port. Enganxa a qui enganxa, és una malaltia. Aquí ens passem el missatge els uns als altres. Ens reunim aquí i pot venir qualsevol persona que estigui interessada en l’alcoholisme, però només poden intervenir en la reunió les persones alcohòliques.
L’objectiu de les trobades sentir- acompanyar aquestes persones cap a la recuperació de l’alcoholisme, considerat malaltia per l’OMS. L’únic requisit per participar-hi és voler deixar la beguda. “M’ha canviat la vida”, compartia una membre durant la sessió d’aquest dimarts. “Ara visc tranquil i en pau”, deia un altre. I és que els efectes de l’addicció van més enllà dels físics, influint també a nivell mental i emocional.
Raúl, membre d’Alcohòlics Anònims: Gràcies a Alcohòlics Anònims em vaig anar recuperant i també vaig recuperar la meva família. Ara, amb molta força i amor, soc aquí per ajudar a tot aquell que estigui malalt i que, com jo ho feia abans d’entrar aquí, ignora que ho està. Jo em vaig aferrar a no beure i a aprendre a viure amb l’ajuda dels meus companys i companyes que desitgen el mateix que jo: viure sobris i en pau. Jo pensava que la meva família s’allunyava de mi i jo bevia d’amagat. Però amb el temps em vaig adonar que no era la meva família; era jo.
L’alcohol és un element constant en la vida social. Sortir a prendre alguna cosa, brindar, refrescar-se. Això fa que sigui més difícil adonar-se quan es té un problema amb la beguda? “Aquí tenim ben arrelada la cultura de l’alcohol”, diu en Joan. Alerta, però, que l’alcoholisme és només la punta de l’iceberg d’altres problemes.
Joan, membre d’Alcohòlics Anònims: Jo vaig descobrir l’alcohol amb uns setze anys i per mi va ser descobrir la ‘panacea’ perquè era una persona molt tímida, havia patit assetjament escolar i tenia moltes pors. I, esclar, una copeta de vi o una altra cosa a mi m’ajudava molt. Però l’alcohol és qui t’acaba cobrant els rèdits més alts. T’hi enganxes i et separes de la família, la feina et va malament...
Aquest dissabte, 5 d’octubre, Alcohòlics Anònims obrirà les portes de la secció mataronina a partir de les sis de la tarda per fer-hi un acte informatiu i un piscolabis oberts a tota la ciutadania.
