L'apagada es va produir a dos quarts d'una d'un dia feiner. I va sorprendre propietaris i dependència dels comerços oberts.
DEPENDENTES BOTIGUES
- Estàvem treballant normal i de cop i volta la llum ha baixat una mica i s'ha apagat. Llum, ordinadors, mòbils, tot.
- Sense Internet, sense el programa per poder cobrar. Només podem fer que ens paguin en efectiu.
- Soc empleada. No ens han dit res perquè no hem pogut contactar amb ells (propietaris).
- Jo sí que he pogut contactar. Ha sigut un momentet. He trucat per telèfon a una responsable. I llavors li he dit el que ha passat. M'ha informat que també ha passat a Barcelona, a totes les botigues. I que hem d'esperar. Ja portem una estona, però...
- Jo no he pogut contactar. He trucat, però res. No funciona res.
-Com que veiem que va per llarg i nosaltres no podem fer res, hem decidit tancar.
Bars i restaurants també van patir les conseqüències de la manca de llum. No només perquè no es podien servir cafès ni cuinar, sinó sobretot perquè patien pels productes de les neveres i els congeladors.
FRANCESC COLL MAEZTU, Bar Iluro
Puc treballar, però a un 20%. I d'aquí un moment ja estarà tot fred. Cafès no en puc fer. No sé. M'afecta, la veritat.
RESPONSABLE cafeteria Canaletes
La cafetera, ara mateix la tinc parada. I això és una cafeteria. El cafè és el principal ingrés. I les càmeres, tot el que tenim a dins del congelador, si tarden molt es fa malbé el que hi ha dins.
Restaurants com Can Margarit, que serveixen a l'aire lliure, van poder atendre de mínims a la clientela, que amb el dia assolellat de primavera es van es van asseure igualment a taula per dinar.
MARCEL MARGARIT, Can Margarit
Ja teníem mig obert. De fet, no podíem ni tancar, tenim els toldos engegats. Ja veurem com ho fem al vespre. Hem tret els servei de menjars. Teníem clar que no ho fèiem. Però la gent seguia venint perquè feia bon temps i ens deien què podíem fer. I els hem dit, mira, tenim això i prou.
ANA LISE, jubilada irlandesa
Érem a casa. No podíem baixar. Però hem baixat. Teníem un restaurant reservat, però no ens podien fer res. Llavors hem preguntat a quin restaurant podíem anar per poder menjar alguna cosa. I hem parat aquí.
BART, jubilat irlandès
Com a broma. Ja ho hem emparaulat amb l'amo. En el pitjor dels casos, que ens posin sis llits inflables aquí darrere. I amb una mica de sort, ara de debò, doncs el tren. És un problema. Alguns han vingut amb tren, altres amb autobús.
Malgrat l'apagada general, la trobada mensual d'aquest grup de jubilats es va poder fer amb normalitat i bon humor.
El centre comercial Mataró Parc no es va escapar de la situació d'apagada general. La majoria de botigues van anar tancant a mesura que avançaven les hores sense llum, amb el personal de dependència especialment atent a com abaixar les persianes i amb el dubte de si havien o no de plegar.
DEPENDENTES BOTIGUES
- Hem pogut abaixar la persiana. Ens han ajudat els nois de manteniment. I ara tenim la persiana baixada.
- He llegado aquí, porque era mi horario de trabajo. He visto el panorama. Todo cerrado. Y aquí estoy. Porque como no nos dicen que nos tenemos que ir.
- Jo estava treballant. I de cop s'ha apagat la llum. I l'he trucat a ella, una companya, perquè ella tenia les claus per tancar. I ha vingut ella de Badalona, corrents a tancar.
- Clar, al no haver-hi electricitat hem de baixar les persianes manualment. I la clau només la tinc jo. I he vingut per poder tancar.
El supermercat del centre comercial va seguir en actiu, tot i que limitant la intensitat lumínica per garantir la cadena de fred amb generadors de corrent propis.
A algunes persones, la situació no els va semblar tan nova i els hi recordava l'episodi de la pandèmia, encara molt recent a la memòria col·lectiva.
DEPENDENTES BOTIGUES - Hem tirat una mica cinc anys enrere, quan la Covid. La sensació, per mi, està sent la mateixa. També hi érem ella i jo en aquella època. Una mica molt similar.
A la zona de restauració, davant l'evidència que no atendrien clients, alguns treballadors aprofitaven per fer una neteja a fons.
