Fa quatre dècades que gegants d’arreu del territori visiten Mataró en plena Festa Major. Ho fan convidats per la Família Robafaves, a qui confirmen l’assistència a través d’una postal manuscrita que es reparteix durant la cercavila. La Postal de Gegants d’aquest 2025 és especial per diversos motius. T’expliquem cinc coses que has de saber d’aquesta edició de l’acte.

· 40 anys de la primera postal
 

L’any 1985, els Gegants de Vilanova i la Geltrú van ser els primers convidats d’aquest acte i, per tant, també els primers a respondre la invitació amb una imatge seva -en blanc i negre- i un escrit dirigit a Robafaves i família. El color no arriba a la Postal de Gegants fins al 2010. Aquell any, per commemorar el 25è aniversari de l’acte, és la mateixa Família Robafaves qui s’adreça als ciutadans de Mataró.

Al llarg d’aquests 40 anys han passat per la ciutat gegants de Barcelona, Reus, Vic, La Seu d’Urgell o Manacor; però també de Burgos, Saragossa o la Baixa Saxònia. Això ha fet que els mataronins i mataronines hagin col·leccionat postals ben diverses i, fins i tot, en castellà i alemany. Totes estan escrites a mà i al dors sempre hi ha unes notes històriques relacionades amb els convidats.

· 75 anys del casament de la Toneta i en Maneló
 

Aquest 27 de juliol els gegants petits celebren les noces de brillants. Sí, sí, tal com ho llegiu, la Toneta i en Maneló es van casar fa 75 anys. Tres quarts de segle que faran que aquesta Postal de Gegants sigui especial i doble. No només pels convidats -els Gegants Nous de Terrassa-, sinó perquè els nuvis es dirigiran a la ciutadania en una segona postal per recordar l’enllaç.

Si l’any 1950 us vau perdre la cerimònia, heu de saber que va començar amb una imatge insòlita: en Robafaves baixant sol per la Riera, només acompanyat dels Nans. Anava a buscar en Maneló i els seus pares, amb qui va tornar cap a l’Ajuntament per reunir-se amb la Geganta i la Toneta. El casament es va celebrar davant de la Casa Gran, amb balls i intercanvi d’obsequis. Tot seguit van anar junts cap a la plaça de Santa Maria, des d’on van encapçalar la processó de Les Santes d’aquell any.

Pareu atenció, perquè, per commemorar l’efemèride, la Toneta portarà una cosa especial. A més, es tornarà a trencar excepcionalment el protocol i en aquesta ocasió seran en Maneló i la Toneta els qui baixaran a buscar, sols, els convidats d’aquest 28 de juliol.

· Els Gegants Nous de Terrassa tornen a Mataró
 

Aquest és l’any del retrobament d’en Maneló amb els seus pares, els Gegants Nous de Terrassa. Van ser presents al casament i van tornar a Mataró l’any 1980, quan es va estrenar el ‘Ball de petits’. Tot i això, serà la segona trobada en un mes, perquè a principis de juliol la Família Robafaves va ser a la cocapital del Vallès Occidental per celebrar el 75è aniversari d’en Ramonet i l’Ermessenda. No feu números perquè no us sortiran. L’important és que els Gegants Nous de Terrassa ja han confirmat l’assistència al seu fill. Ho han fet tocant-li una mica el crostó: “T’hauria de caure la cara de vergonya per no haver-nos convidat en 40 anys de postal. Si fins i tot han vingut els nostres gegants vells”, li diuen. Uns gegants vells que, per cert, també estan d’aniversari: fan 175 anys!

Les figures que venen a Mataró, però, són obra de l'olotí Lluís Carbonell i representen els comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona. Es van estrenar el 2 de juliol de 1950 en la Trobada Provincial de Gegants, que va comptar amb la presència d’en Robafaves, la Geganta i la Toneta, que en aquell moment encara estava soltera. Tres setmanes després els terrassencs els tornaven la visita amb el gegantó Maneló. La resta de la història ja la sabeu.
 

· De Manueló a Maneló
 

Si encara no la coneixeu, amb aquesta Postal de Gegants carregada d’efemèrides teniu una bona oportunitat per recuperar la història d’en Maneló. La primera referència que es té del seu nom és de 1799. Gràcies al dietari del Baró de Maldà, un gran cronista de l’època, sabem que a Mataró hi havia dos gegants i un tercer, el seu fill, anomenat Manueló. Això el converteix en el segon gegant de Catalunya referenciat amb nom propi.

Malauradament, a principis del segle XIX hi ha diversos conflictes que fan desaparèixer elements festius com els gegants i no és fins al 1848, un any clau per Mataró -l’arribada del tren i l’estrena de la Missa de Les Santes-, que la ciutat reclama que tornin. Ho fan el 1853, però amb una pubilla en lloc d’un hereu, la Toneta. Dècades més tard, a finals dels anys 40 del segle XX, Joan Mas, Ponent de Governació de l'Ajuntament, llegeix a una revista local la transcripció del dietari del Baró de Maldà i inicia la recuperació del gegant documentat el 1799 com a Manueló. El febrer de 1950, el Ple Municipal n’aprova la construcció. Ara bé, en lloc de tornar com a fill, ho fa com a marit i gendre.

· El collaret de la Toneta
 

Aquest 75è aniversari és també una bona excusa per fixar-se en els detalls, com el pergamí d’en Maneló o el penjoll de metall i pedra fina que duu la Toneta. El collaret té dos escuts, el de Mataró i el de Terrassa, i va ser el regal dels terrassencs el dia del casament.

La primera vegada que la Toneta apareix als carrers de Mataró és l’any 1853, quan es recuperen els gegants que havien desaparegut a principis de segle. En aquell moment va ser una figura excepcional, perquè era l’única gegantona de Catalunya. La figura ha anat adaptant el seu aspecte i indumentària en funció de l’època. Durant la Primera República Espanyola, per exemple, va sortir amb un barret frigi. De fet, tant ella com els seus pares han patit diverses reformes fins a arribar a com els coneixem avui dia.