Cada vegada és més habitual que els propietaris s’enduguin les seves mascotes de vacances. Ara bé, què cal tenir en compte a l’hora de viatjar amb un gos o un gat? Poden fer-ho en qualsevol tipus de transport? S’han de vacunar? Són molts els dubtes que poden sorgir i que passen, sobretot, per dues bandes: la burocràtica i la clínica. De fet, com en qualsevol viatge que fem els humans, hi ha algunes qüestions essencials que hem de tenir presents: la informació, la prevenció i, sobretot, no esperar a última hora si no volem haver de fer front a situacions no desitjades o haver de recórrer a la improvisació.
Per evitar això, què podem fer?
- Tenir els papers al dia: animal registrat i amb microxip, la cartilla sanitària actualitzada i, si és necessari, el passaport de l’animal.
- Preparar-nos amb antelació: informar-nos, per exemple, sobre les vacunes necessàries, que varien en funció del país de destí o fins i tot de la comunitat autònoma.
- Consultar els requisits i les condicions del transport escollit: no és el mateix viatjar en avió que en cotxe, així que és important assegurar-nos que les condicions seran les més òptimes, tant a nivell de seguretat i protecció com de benestar. Cal vetllar perquè tinguin una temperatura agradable i puguin beure aigua. Si la mascota tendeix a marejar-se, cal prendre mesures prèvies aconsellats pel veterinari i, durant el trajecte, fer les parades necessàries perquè l’animal estiri les potes i es desestressi.
I un factor infal·lible, deixar-se aconsellar pels veterinaris.
Carolina García, directora de l’hospital veterinari Mivet Maresme: Els veterinaris actuem clínicament i ajudem a fer els tràmits legals oportuns sota la petició del propietari. Ara bé, com a propietaris hem de consultar les fonts d’informació publicades -la recomanació és preguntar als consolats del país de destí-, perquè cada legislació és diferent, cada país té les seves normatives i pot tenir algunes patologies endèmiques.
L’objectiu és que els animals pateixin el mínim estrès possible, tant a nivell físic com de benestar. Carolina García diu que, malgrat cada vegada hi ha més conscienciació sobre això, hi ha propietaris de tot tipus.
Carolina García, directora de l’hospital veterinari Mivet Maresme: Hi ha gent que condiciona molt les seves vacances i els seus viatges en funció de les necessitats de l’animal-, però també hi ha tot el contrari. Hi ha gent que ve, et diu que marxa al cap d’uns dies i et demana que l’hi solucionis. Tant de bo poguéssim! Però moltes vegades no és possible i ens toca fer aquesta pedagogia tard, fora de temps, i improvisar.
I, si no hi ha més remei que buscar una alternativa, no patiu perquè n’hi ha. Es pot optar per una residència (gossos), demanar ajuda a un familiar o amic o buscar un cangur.