Passar per la Riera de Lledoners amb un carretó de la compra, un cotxet o una cadira de rodes pot ser missió impossible. L’estretor de les voreres, en alguns trams gairebé inexistents, i l’intens trànsit de vehicles, que inclou camions, fan que els vianants hagin de recórrer aquesta concorreguda via canetenca a batzegades o, directament, per la calçada.
Anna Garcia, veïna de la Riera de Lledoners: No hi cabem, a les voreres, i hem de pujar i baixar. Però són molt altes i això presenta moltes dificultats. I, si a més vas amb carretó o tens mal a les cames i els genolls, és mortal. Tot plegat és molt dificultós.
Si a la convivència entre vianants i trànsit s’hi afegeix un episodi de pluja, la situació pot acabar sent una bomba de rellotgeria. Per això fa prop de sis anys un grup de veïns es va posar en contacte amb l’Ajuntament de Canet de Mar. Des d’aleshores han fet tres reunions per posar en comú possibles solucions. Fins i tot han parlat amb el Síndic de Greuges. De moment, però, el consistori no ha tirat endavant cap mesura per regular el trànsit i l’aparcament, una de les principals reclamacions.
Carles López Puig, veí de la Riera de Lledoners: L’única acció que hem vist que ha fet fins ara és posar aquests ressalts. Però no ajuden i són sonors. De fet, compliquen més la mobilitat de les persones que van en cadira de rodes o carretons de la compra. Ha estat una mica un nyap perquè no han solucionat el problema. El que necessitem és una regulació del trànsit i un tractament específic per aquest carrer, que no és un carrer sinó una riera.
En aquest sentit, també posen en dubte si el sistema de recollida d’escombraries porta a porta és l’adequat, ja que els dies de pluja l’aigua arrossega bosses i cubells. Al llarg dels anys, la naturalesa de la via ha deixat imatges d’inundacions històriques que els veïns han recollit en un enllaç. S’hi pot accedir escanejant el codi QR d’un dels cartells que van penjar a finals de juliol.
Miquel Soler Luque, veí de la Riera de Lledoners: El perill més gran no és l’aigua sola, sinó tot allò que arrossega. Antigament, les rieres eren de sorra i el problema que hi havia és que acumulaven la sorra cap avall, el nivell de sorra feia pujar el de l’aigua i entrava a les cames. Actualment les rieres són pavimentades i sí que porten sediments de les muntanyes, però no n’arrosseguen tants com abans. Ara bé, el perill real és quan baixen cotxes, perquè taponen, com de presa o impacten contra els habitatges.
Antoni Pérez, veí de la Riera de Lledoners: És obvi que primer s’han de fer operacions per retenir l’aigua, però en la vida quotidiana de la gent de Canet s’hauria de fer alguna intervenció que permetés que això s’entengués com un carrer de plataforma única, intentant desguassar aigua com fos possible perquè no passin aquestes situacions en què el cotxe és el rei de la riera.
Arran de les conseqüències de la dana del passat mes d’octubre al País Valencià, els veïns de la Riera de Lledoners han intensificat les seves reivindicacions.
Joan Baron Castellà, veí de la Riera de Lledoners: Sabem que és una riera, en som tots conscients, i que fer una obra de canalització de l’aigua és un projecte llarg i faraònic. Sabem que l’ACA i l’Ajuntament hi estan treballant, però en canvi no entenem que des de la regidora de Mobilitat no es posi ordre en un carrer com aquest. Per aquí passen camions, furgonetes i cotxes a grans velocitat. Segons dades de la Diputació de Barcelona hi passen 2.600 vehicles al dia. De fet, hi ha un estudi fet del 2020 des de la Diputació, però no s’ha aplicat cap de les mesures que s’hi proposaven. Tampoc entenem que, després del que va passar a València l’any passat, encara es pugui aparcar i es permeti transitar a aquesta quantitat de vehicles a la llera d’una riera no canalitzada, urbana i habitada.
Aquesta riera és una de les principals vies de sortida del municipi i està catalogada com a zona de màxima perillositat per l’Agència Catalana de l’Aigua. Durant l’estiu s’omple de canetencs i visitants que van cap a la platja, però durant el curs és, també, camí escolar i lloc de pas per a molta gent gran.
