La història de Salvador Puig Antich s’ha explicat en llibres, documentals, exposicions i fins i tot una pel·lícula. Fa 50 anys que va ser executat a la presó Model de Barcelona. Era el 2 de març de 1974. Va ser l'últim condemnat a mort per garrot vil a l'Espanya de Franco.
Però quina va ser la seva relació amb Mataró? Puig Antich va fer parada a la ciutat en diverses ocasions al llarg de la seva vida. L’episodi més conegut és l’atracament, el primer que perpetrava, a la sucursal de Caixa Laietana que hi havia a la confluència entre el carrer Miquel Biada i la ronda Francesc Macià. Tenia lloc l’octubre de 1972.
Uns anys abans, a la dècada dels 60, havia estat alumne dels Salesians. En unes imatges inèdites de TVMataró gravades l’any 2006, l’aleshores director de l’escola, Joan Camps, n’ensenyava el registre i algunes fotografies que es conservaven al centre. Precisament va ser a l’escola mataronina on va conèixer Antonio Manero, el salesià amb qui va passar l’última nit a la Model.
Joan Camps, director dels Salesians de Mataró l'any 2006: Ell va dir que mai diria ni una paraula de la conversa que havien tingut. El van despertar a mitja nit perquè Puig Antich volia que anés a la Model. Va passar l’última nit amb ell, però mai en va voler explicar res. Expliquen que va tornar molt tocat. Saber que tens un exalumne a la presó i que aquella matinada el mataran...
Joan Camps, director dels Salesians de Mataró l'any 2006: La sensació que tenim nosaltres és que Salvador Puig Antich no va quedar descontent del seu pas per l’escola. La prova és que posteriorment va venir més d’una vegada a saludar companys i professors. Fins i tot diuen que un dels atracaments que va fer als voltants de Mataró va tenir lloc un dia que just havia passat per aquí.”
De fet, la relació de Puig Antich amb Mataró també es va teixir a través de vincles personals.
Francesc Bechdejú, amic de Salvador Puig Antich: A mi em va regalar un llibre que encara tinc, ‘Les palmeres salvatges’ de William Faulkner, que el tinc com un llibre de capçalera. És un llibre preciós. Parlàvem de llibres, de música, de la vida, sobretot.”
Francesc Bechdejú i Salvador Puig Antich es van conèixer fent el servei militar a Eivissa a principis dels anys 70.
Francesc Bechdejú, amic de Salvador Puig Antich: Una persona molt sensible, molt. Jo no m’imagino Puig Antich aixecant-se cada matí per anar a treballar. No podia fer això, tenia una altra sensibilitat, no podia fer una vida normal d’aixecar-te, treballar, anar a casa. Era un esperit lliure. Una persona molt sensible i d’esperit lliure.
Francesc Bechdejú, amic de Salvador Puig Antich: Entre quatre vam fer una pinya perquè ens enteníem molt bé. En contacte al voltant dels dies de la mort, un d’ells enviava retalls de premsa de França, on sí se’n parlava). Jo treballava a l’oficina i vaig fer passis pernoctes per a tots. Els vaig falsificar, així podíem sortir del cuartel. A partir del migdia marxàvem i no tornàvem fins l’endemà al matí. Llavors vam llogar un apartament a Eivissa en un pis que era propietat d’en Marià Villán Gómez, el poeta. Hi vivíem els quatre i vam començar a treballar temes. Teníem una biblioteca davant, per tant ens podíem documentar molt bé, i decidíem parlar del socialisme, de l’avortament... ens documentàvem i després fèiem com unes tertúlies per comentar els temes. Això va fer que ens coneguéssim moltíssim”
Bechdejú va acabar la mili un mes abans que la resta perquè, per llogar l’apartament, s’havia empadronat a Eivissa. Va tornar a Mataró, es va casar i se’n va anar a viure a l’illa.
Francesc Bechdejú, amic de Salvador Puig Antich: L’últim mes de la mili, em sembla que va ser pura venjança, a en Salvador el van tancar al calabós i el van pelar al zero. No el vaig veure més i, al cap d’uns anys, va començar a aparèixer a casa nostra, als pisos de la parròquia Montserrat. Va començar a aparèixer per casa els divendres a la matinada i passava el cap de setmana a casa. Xerràvem, menjàvem. Aleshores marxava i al cap d’un temps tornava. Imagino que lligat amb reunions que devia tenir a Barcelona. Un d’aquests cap de setmana va ser quan el van agafar.
Ho va saber el mateix dia de la detenció.
Francesc Bechdejú, amic de Salvador Puig Antich: Van venir uns amics d’en Salvador de Barcelona. Ens van dir que eren amics d’en Puig Antich i ens havien d’amagar. Ens van agafar en un cotxe i ens van portar en una casa d’Arenys de Munt, on vam estar tancats i al cap d’un parell de dies ens van venir a buscar dient-nos que ja no buscaven ningú i vam tornar a casa.
Abans que el detinguessin, havia tingut temps de conèixer Margalida Bover, que havia anat a parar a Mataró. En Francesc i la seva dona en aquell moment l’acollien a casa.
Francesc Bechdejú, amic de Salvador Puig Antich: El meu record és que va aparèixer per Mataró, no tenia feina. Crec recordar que... i amb la Magda li vam dir que vingués a viure a casa una temporada. En aquest moment apareix en Salvador, es coneixen i passen la nit junts”
No van ser l’única casa mataronina per on va passar la Margalida.
Eulàlia Puigderrajols, va acollir Margalida Bover: Recordo la Margalida que m’ensenyava aquelles cartes escrites en fulls quadriculats, amb bolígraf. Va estar casa quinze dies o tres setmanes, no ho recordo. Jo anava a estudiar a Barcelona i sortia cada dia molt aviat de casa, tornava després de dinar. Nosaltres vivíem en un segon pis i en el primer hi vivien els pares de la meva parella. La seva mare era una dona que no tenia massa feina i va veure que hi havia moviment a casa. Suposo que per això va començar a dir-li al seu fill i la Margalida va haver de marxar, perquè la situació es feia cada vegada més difícil.
Eulàlia Puigderrajols, va acollir Margalida Bover: Jo la vaig escoltar molt. T’imagines estar sola? Coses trivials com arreglar una faldilla, perquè anàvem amb faldilles llargues. La mare de la meva parella li va arreglar amb un cop de màquina. O traslladar-me la seva por, la seva angoixa, el seu dolor. Com parlen dues amigues, dues companyes. Tampoc sé com pensava, no vam tenir cap conversa transcendental. Però hi havia prou intimitat, estava a casa. Casa teva no l’obres a tothom, i quan ho fas, aquell acolliment i aquella hospitalitat no és només físic, sinó personal.
I encara menys durant el franquisme.
Eulàlia Puigderrajols, va acollir Margalida Bover: Si no hi ha llibertat, la gent es busca la vida quan té alguna cosa a dir o fer que és diferent al règim. El món en què vivíem era en blanc i negre. No podies pensar diferent als que manaven. Per tant, si feies una cosa o et manifestaves, et venien a buscar a casa.
A Pablo Morales el van detenir, a Mataró, amb 18 anys i el van acusar de terrorisme i d’haver cremat la fàbrica de l’Abanderado.
Pablo Morales, va coincidir amb Puig Antich a la Model: A la presó de Mataró hi vaig estar dos mesos i em van traslladar a la Model, on traslladaven tots els presos polítics de Barcelona. Em van cridar per anar-me a comunicar amb la família. I allà, en aquell interval, mentre esperàvem, vaig coincidir amb Puig Antich. Em va preguntar per què estava allà. Li vaig explicar que hi estava per CCOO i el PSUC, qe m’havien fet un judici fantasma amb proves falses i em van acusar de cremar una fàbrica. I ell em va dir que li passava una mica el mateix, que l’havien detingut i l’acusaven d’haver matat un policia, però que ell no havia matat a ningú. Li vaig dir que m’havien condemnat a 12 anys i un dia de presó. Em va dir que ell calculava que li caurien 4 o 5 anys. De seguida ens van cridar per comunicar amb les famílies i ja no ens vam veure mai més. Perquè jo estava a la sisena galeria i ell diria que estava a la infermeria.
Francesc Bechdejú, amic de Salvador Puig Antich: Una vegada vaig voler-hi anar. I abans d’arribar a la presó, dos homes em van agafar, em van tancar en un portal i em van preguntar ‘Usted dónde va?’ i jo vaig dir ‘Voy a hacer un recado’, i em van dir ‘No, usted va a otra cosa. Coja y vuélvase porque aquí no pasa’. I me’n vaig entornar.
Pablo Morales, va coincidir amb Puig Antich a la Model: Després la cosa va anar empitjorant. ETA va fer volar el cotxe de Carrero Blanco i això va empitjorar la seva situació perquè aquesta gent volia venjança.
Francesc Bechdejú, amic de Salvador Puig Antich: L'episodi de Carrero Blanco va activar-ho tot i va ser una venjança bestial. El sentiment molt fort, d’impotència, sobretot. Perquè, què podies fer contra un règim com aquell? Estava a l’agonia, però en aquests moments és quan estan més tirants que mai.
Eulàlia Puigderrajols, va acollir Margalida Bover: Jo sempre vaig pensar que no arribaria, però estava dins del guió.
Pablo Morales se’n va assabentar a la presó de Lleida.
Pablo Morales, va coincidir amb Puig Antich a la Model: Al pati hi havia una altaveu i posaven la ràdio i a vegades, malgrat la censura, es colaven notícies. I va ser per la ràdio que ens vam assabentar que l’havien assassinat. Vam intentar fer alguna cosa, però érem tan pocs... La gent plorant. Pensant que ens podria haver passat a qualsevol de nosaltres.
Pablo Morales va passar 4 anys i mig a la presó, dels 18 als 23 anys.
Eulàlia Puigderrajols es va creuar amb Margalida Bover molts anys després.
Eulàlia Puigderrajols, va acollir Margalida Bover: En aquella època era molt difícil tenir contacte amb ningú, i més amb ella. A més, jo vaig trencar amb aquella parella poc després. I un bon dia, no em facis dir quan, potser més de vint o potser trenta, un dia ens vam trobar al Canaletas. Ella anava amb una noia que treballava en una llibreria de la ciutat. Ens vam abraçar, però tampoc teníem mòbils i m’hagués agradat veure-la i parlar amb ella. M’hagués agradat molt”
Francesc Bechdejú, amic de Salvador Puig Antich: D’alguna manera, la meva vida abans de conèixer en Puig Antich i la de després, és diferent. Arran d’això jo vaig anar a estudiar a la universitat. No ho havia fet abans perquè els meus pares necessitaven els diners i jo treballava. Però després vaig començar a estudiar, vaig fer classes de català, la meva vida va ser una altra. Em vaig dedicar als llibres. Si no, no sé què hagués fet.