Qui més qui menys associa l’Alzheimer amb la memòria. Però darrere d’aquesta malaltia neurodegenerativa, que sovint no tenim clar com escriure o pronunciar, hi ha moltes coses més. D’entrada, suposa un canvi en el dia a dia de la persona que la pateix i, sobretot, del seu entorn. Per això la divulgació i la investigació són essencials. Laboratoris i hospitals treballen a fons per aconseguir un diagnòstic precoç que permeti anticipar-se al deteriorament cognitiu. De fet, un equip de l’Institut de recerca Biomèdica de Bellvitge ha trobat una nova manera de diagnosticar l’Alzheimer amb una mostra de sang. A més, mesurant i analitzant a la sang unes determinades cèl·lules es pot predir si la malaltia derivarà en demència. Ara bé, el marcador de sang estaria pensat per a persones amb símptomes, no pas per la població universal.
Actualment hi ha diverses vies de detecció, com la punció lumbar, l’anàlisi de sang o les neuroimatges. Unes proves que permetrien descobrir si una persona desenvoluparà Alzheimer en el futur. Ara bé, la comunitat sanitària internacional considera que no seria ètic fer-les en absència de símptomes, com a prova de prevenció.
Joan Carles Molina, treballador social a l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Mataró i el Maresme: Això actualment no es pot fer, no per manca de pressupostos, sinó per una qüestió ètica. Podem saber si estem començant a acumular beta amiloide, però què fem amb aquesta informació? Serveix d’alguna cosa? Tenir el diagnòstic et pot servir per començar a preparar el que vindrà més endavant; però no serveix de res que et facin un diagnòstic en l’etapa asimptomàtica, preclínica, deu o quinze anys abans. Perquè tindràs la certesa que seràs un malalt d’Alzheimer, però actualment la medicina no et pot oferir res per poder-te tractar.
Des de 1994, cada 21 de setembre es commemora el Dia Mundial de l’Alzheimer. Una jornada de sensibilització sobre la malaltia, que es manifesta a partir de símptomes als quals sovint no es dona prou importància, però que altera funcions de la memòria, el llenguatge o fins i tot canvis d’humor, de personalitat o deliris. Aquesta és la part externa, però què passa al cervell?
Elisabet Alonso, neurpsicòloga: Es formen dues alteracions: les plaques de beta amiloides i els cabdells neurofibril·lars de tau. Són dues proteïnes que tenim al cervell, però en el cas de l’Alzheimer s’hi fan agregats anormals i això acaba provocant que la mort neuronal. A causa d’això, les funcions cognitives es van alterant.
L’afectació varia segons el pacient. Des de l’AFAM, però, alerten que la família i l’entorn dels malalts no acostuma a preparat. Des de l’entitat ofereixen diversos serveis d’acompanyament, especialment per als cuidadors principals. Per això compten amb un equip format per diferents perfils professionals. A més, des de fa divuit anys, reben el suport de l’associació Mataró Camina, que organitza la clàssica caminada. En les disset edicions impulsades fins ara s’han recollit 344.000 euros que han anat a parar, de manera íntegra, a l’AFAM.
