Dòria llibres s'ha omplert a vessar aquest dissabte en la presentació del llibre 'El secret de la calaixera' del periodista mataroní Espartac Peran.
És la segona vegada que Peran escriu sobre el dol i la mort, aquesta vegada en un conte il·lustrat que pretén trencar barreres i aportar naturalitat a una temàtica que moltes vegades és un tabú dins les famílies. Un llibre que sorgeix de la necessitat diu de "començar a parlar sobre la mort i normalitzar-la" i en aquest cas fer-ho amb els més petits per evitar convertir la mort "en un monstre".
Continuar obrint la calaixera i veient que el que tenim amagat, que és la mort, doncs aniria bé, com que tots hi passarem, esventar els calaixos i començar a parlar-ne per normalitzar-la. Perquè els nens estan preparats, però els grans no els parlem de la mort perquè tenim la motxilla molt carregada de prejudicis. Si els hi parlem, veurem que ells amb normalitat ho escolten, accepten i afronten. Però si els convertim la mort en un monstre, el dia que arriba a casa encara és més monstre.
A la presentació de Mataró l'han acompanyat el pallasso Tortell Poltrona, mestre de la infància i amic personal de l'autor i la il·lustradora Cristina Losantos, que ha estat l'encarregada de posar les imatges a la història ideada per Peran. Després de tot el procés de creació i amb el llibre ja a les mans, aquest cap de setmana era el moment de veure el retorn del públic. El llibre s'ha presentat al matí de dissabte a Barcelona i a la tarda a Mataró, amb molt bones sensacions per l'autor.
Tu fas tot un procés de creació del conte, et trobes amb una il·lustradora, la Cristina Losantos, però no tens contacte amb el públic. Hi ha un dia, que és avui, que arriba, i la gent el llegeix, la gent l'escolta i les sensacions són molt bones, per tant, felicitat absoluta.
Sobre si continuarà escrivint, més enllà de la seva faceta de periodista, Espartac Peran deixa la porta oberta. Afirma que després del llibre 'Tres desitjos abans de morir' va dir que no escriuria més i ara, després d'haver fet aquest conte té ganes de fer-ne un altre. De moment, però, no té cap decisió presa, així que diu, que hagi de ser ja es veurà.