Pep Riera: Mai he deixat la lluita i encara continua, tot i que ara a nivell més comarcal. Recordo molts moments, sobretot lluites molt llargues. Algunes sectorials, com la de l’avellana a les comarques de Tarragona, que va durar vuit mesos i mig. Aquí al Maresme la més sonada va ser la continuació de l’autopista entre Mataró i Tordera. Al capdavall parlem de coses que vivim, de problemes de la pagesia i fins i tot de país. Què millor que dir la veritat per fer pedagogia perquè la gent ho entengui.
Són només alguns dels records que Pep Riera té més presents. Però a l’esquena hi carrega dècades de lluites i anècdotes. Algunes d’elles s’han repassat durant l’acte d’homenatge que Unió de Pagesos ha fet al pagès mataroní, tot un símbol del sindicat. Riera es va convertir en una cara coneguda del món de la pagesia sobretot els anys 80 i 90, quan va estar al capdavant de l’organització. De fet, en va ser coordinador durant més de 20 anys, entre el 1978 i el 2000. Per això el sindicat l’ha volgut homenatjar, a casa, en un acte on ha rebut la insígnia d’or i on l’han acompanyat persones, sindicalistes, que han compartit anys de lluita per la pagesia al seu costat i que han posat en valor la seva figura i dedicació.
Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos: En Pep va ser durant molts anys la cara visible de la pagesia i del sindicat. Va sorgir aquest binomi Pep Riera-Unió de Pagesos. Això ens va anar bé a tots per portar l’esperit de rejovenir, modernitzar i professionalitzar el sector i que la gent se sentís orgullosa de ser pagesos. Fins aleshores potser era una cosa pejorativa, però fem una cosa molt important per a la societat, que és produir aliments. A més a més, 50 anys més tard veiem que queden pocs pagesos. Per tant, si volem mantenir el país que tenim, és important la tasca que fem i que hi havia referències com en Pep.
La sala de l’hotel URH ciutat de Mataró on ha tingut lloc l’homenatge ha quedat petita. I és que dècades i dècades de defensa de la pagesia donen per molt. Darrere els ulls blaus, inconfusibles, de Pep Riera encara s’hi pot veure la il·lusió i l’empenta que l’han convertit en un referent de la lluita per la pagesia. Mostra n’és el llarg i emotiu aplaudiment, amb els assistents dempeus, que ha rebut just abans de la seva intervenció. Uns minuts que també ha aprofitat per posar sobre la taula alguns dels reptes que té actualment la pagesia.
Pep Riera: Els problemes de preus, la sobreexplotació... Tot això continua i s’accentua, però és un problema global, com ho és l’economia. Fixem-nos que ara tallen carreteres els francesos, els alemanys i els holandesos. Això vol dir que hi ha una problemàtica comuna a Europa i la causa és l’especulació de les grans superfícies, que són les que acaben dictant els preus
Però també són reptes el relleu generacional o la sequera, una de les qüestions que s’han posat sobre la taula a l’Assemblea Nacional anual d’Unió de Pagesos, que s’ha celebrat aquest matí també a Mataró i ha reunit més de 100 delegats d’arreu de Catalunya. La trobada ha servit per fixar les prioritats del pla de treball per aquest 2024. Un dels objectius que s’han marcat és millorar la gestió de l’aigua a Catalunya. Tot plegat en un moment de sequera que ha comportat restriccions al sector agrari.
Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos: Nosaltres com a organització majoritària al país hi hem de ser, hem de fer pedagogia, hem d’explicar i també demanar que se’ns entengui. En una zona mediterrània com la nostra necessitem més zones de reg, que no vol dir gastar més aigua sinó gastar-la d’una manera més eficient. Sense això, no podem pretendre tenir aliments. Ja anem camí del tercer any de sequera i a moltes comarques de Catalunya i molts camps, si no plou no hi ha collita. Per tant, si no fem que plogui d’una altra manera, no podem garantir que hi hagi alimentació per al conjunt de la ciutadania
L’acte d’homenatge a Pep Riera i l’Assemblea Nacional han donat el tret de sortida a un any especial per a la Unió de Pagesos, que aquest 2024 celebra el seu 50è aniversari.