L'escriptora Maria Escalas ha publicat el llibre 'No va quedar res'. El punt de partida és l'explosió d'un polvorí de dinamita a l'església de la població de Llers, a l'Alta Empordà. El va fer esclatar l'exèrcit republicà el 1939, a les acaballes de la guerra, per evitar que les tropes nacionals aprofitessin els explosius. La gran explosió va destruir pràcticament tot el poble. Maria Escalas explica aquests fets reals, però també dona veu a moltes històries humanes protagonitzades per personatges també reals i altres de ficció durant la República, el temps de guerra, l'exili i la postguerra. Històries de gent que va patir les conseqüències d'aquells temps convulsos. El llibre s'ha situat entre els tres més venuts de no ficció, segons dades aportades pel Gremi d'Editors de Catalunya.

MARIA ESCALAS, escriptora
Ells no s'esperaven que fes aquesta explosió tan espectacular. Va ser un cràter de 30 metres. Es van carregar el 80 o el 90% del poble. No s'ho esperaven, això. On era l'ajuntament, en aquests moments és una plaça. Però, on era l'església, ara és un descampat als afores del poble. Tu i vas i penses, això abans era el nucli del poble i ara és un descampat. És molt colpidor.
 

AQUÍ HI HA UNA HISTÒRIA

L'editora d'Ara Llibres em va trucar i em va dir: "Mira, Maria, hi ha aquesta història. I a mi em sembla que, aquí, tu hi podries fer alguna cosa".
 

VOLIA QUE PARLÉS LA GENT DEL POBLE

Sí que parlen grans herois, com Enrique Líster o Francesc Macià. Tots aquests parlen, però jo volia que parlés la gent del poble. I vaig començar a gratar, a mirar, a llegir coses, no només del fet de l'explosió, sinó tot el que va passar en aquell moment. Llers està just al costat de la frontera. Hi havia tota la gent que escapava, que pujava a l'exili, cap a França, i es topava amb el tap de la frontera que no els deixaven passar.

DEDICAT A LA GENERACIÓ DELS MEUS AVIS

Aquest llibre, que és de no ficció, l'he dedicat als meus avis i a tota la seva generació, que van viure aquella desfeta.
 

ENTRE ELS MÉS VENUTS DE NO FICCIÓ

Sembla que està agradant bastant. He tingut l'alegria de saber que està entre els tres més venuts de no ficció durant la seva primera setmana. Estic molt contenta. Vull deixar clar que no és un llibre que parli només de Llers. És un llibre que parla de tots nosaltres i de què fem amb tot aquest passat.