La nova Zona de Baixes Emissions de Mataró supera el primer examen i durant el Ple d’aquest dijous s’ha aprovat inicialment l’ordenança que regularà la seva implantació. Ho ha fet amb un ampli suport i els vots a favor no només del govern municipal sinó també d’ERC, Junts per Mataró i la CUP. Només VOX i el PP s’hi han oposat. Una mesura que la capital del Maresme, com la resta de municipis de més de 50.000 habitants, té l’obligació de posar en funcionament, però que en realitat no farà canviar gaire l’escenari actual. En una primera fase, les restriccions afecten l’illa de vianants del centre històric, on ja hi ha limitacions per accedir-hi en cotxe.

Xesco Gomar, regidor de Mobilitat: Vam fer els deures per avançat amb una idea que crec que hauria de buscar la Zona de Baixes Emissions més enllà de reduir la contaminació, i que és generar nous espais on les persones tinguin prioritat davant els vehicles. Això ho hem aconseguit amb l’illa de vianants, malgrat les dificultats.

No serà fins al pròxim mes de desembre quan els vehicles sense etiqueta ambiental no hi podran accedir. En concret, cada dia feiner, de dilluns a divendres, de les 7 del matí a les 8 del vespre. El 2026 s’hi afegiran a la restricció els vehicles dièsel amb etiqueta B, però únicament en episodis de contaminació.

L’incompliment suposarà sancions de fins a 200 euros, però, segons l’Ajuntament, la nova situació no ocasionarà cap daltabaix. Es calcula que dels 6.500 vehicles que entren a l’illa de vianants de Mataró, 1.800 no tenen cap distintiu. La teoria diu que hi tindrien l’accés vetat, però la realitat és una altra.

Lídia Pérez, cap del Servei de Mobilitat de l’Ajuntament de Mataró: El decret que aprova el Pla de Qualitat de l’Aire permet una autorització singular per a cada municipi. A Mataró, hem afegit aquesta singularitat de l’illa de vianants i aquests 1.800 vehicles que no tenen etiqueta podran accedir-hi fins a la primera valoració del projecte i, per tant, fins d’aquí a 3 anys. 

Tampoc per als residents d’aquesta part de la ciutat, que hi podran entrar sempre que vulguin.

Xesco Gomar, regidor de Mobilitat: Aquestes excepcions afecten positivament sobretot els veïns que viuen dins d’aquesta zona, perquè hi podran entrar sempre que formin part del llistat de vehicles autoritzats.

L’ordenança s’ha treballat conjuntament amb l’associació de municipis de l’Arc Metropolità per unificar els criteris i no generar diferències. Està previst que en una segona fase, que s’ha programat per a l’any 2028, la Zona de Baixes Emissions s’ampliï fins a ocupar l’àrea delimitada per les rondes de la ciutat.

La normativa també recull més excepcions i autoritzacions. En aquest sentit, els conductors de vehicles sense distintiu hi podran circular, per exemple, un màxim de 24 dies en un període d’un any. Per als veïns empadronats a la ciutat, aquest permís es pot allargar fins a 52 dies l’any.

Ampli consens polític

Els grups de l'oposició han aprofitat el debat previ a la votació per fer aportacions sobre la mesura i només VOX ha carregat fort contra el seu desplegament.

Pim Camprubí, portaveu d’ERC: La Zona de Baixes Emissions s’implementa d’una forma precipitada. Ve motivada perquè si no la portem endavant, hi ha una pèrdua de la subvenció vinculada al Mataró Bus. Per altra banda, aquells que estan en contra de la ZBE no cal que es preocupin massa. La seva primera fase coincideix amb l’illa de vianants. En la fase dos, entre rondes, els veïns no notaran gran cosa i els professionals tampoc perquè el nivell d’excepcions és tan gran que gairebé no tindrà impacte.

Erik Iniesta, regidor de VOX: Aquesta mesura afectarà més de la meitat dels nostres conductors quan es prohibeixi circular els vehicles que portin l’etiqueta B. Concretament, el 56,6% dels vehicles a Mataró. Imagineu-vos quants veïns es veuran obligats a canviar-se de vehicle sense tenir la capacitat econòmica per fer-ho.

Xavier Font, regidor de Junts: És un document que és molt poc específic per la manera que s’ha hagut de treballar. Compleix uns objectius mínims, però com que aquests plans s’han de revisar cada 4 anys, creiem que hi ha una altra eina que pot complementar molt bé. És el nou pla de mobilitat de Mataró. Farem una proposta més: fer un estudi de la relació del teixit productiu amb la mobilitat. És a dir, com dissenyem la mobilitat de Mataró amb tenint en compte les botigues.

Carlos García, portaveu de la CUP: L’impacte d’una ciutat com Mataró és molt petit. Per això hem d’anar a més. Hem de parlar d’un pla de país, estatal i europeu perquè el que necessitem és no implementar només les mesures sobre el parc privat sinó també en transports com els grans creuers que sí que tenen un gran impacte sobre les emissions que podem registrar a casa nostra.