Lluminós, agradable, acollidor. Amb aspecte i essència de llar perquè un dels seus objectius és transmetre seguretat i confiança. Després d’uns mesos d’espera, Mataró ja té Barnahus. L'edifici definitiu, però, encara haurà d'esperar. El servei s’estrena just a sobre del CRAE del carrer d’Antoni Capmany en unes instal·lacions pensades fins al mínim detall per complir amb l’objectiu d’aquest model d’atenció a infants i adolescents víctimes de violències sexuals.
Per aconseguir-ho, el centre es distribueix en diferents ambients. Un gran pati dona la benvinguda i, a l’interior, s’escampen una sèrie de sales dissenyades a partir de les necessitats dels infants i adolescents que hi passaran: una sala d’acollida, diversos espais de jocs o sales d’exploració psicològica i mèdica. I és que l’esperit Barnahus és integrar en un sol espai totes les etapes del procés d’atenció i acompanyament a víctimes de violències sexuals d’entre 0 i 18 anys i evitar així que hagin d’explicar i reviure la seva història diverses vegades.
Per això en aquest espai hi haurà un equip psicosocial de base i hi aniran passant altres perfils professionals en funció de les necessitats. De fet, a Barnahus entren en joc diferents departaments de la Generalitat com Salut, Educació, Interior, Justícia i Igualtat i Feminismes. El model que la Generalitat agafa de base prové dels països nòrdics. Barnahus vol dir ‘la casa dels nens i les nenes’ en islandès.
Carles Campuzano, conseller de Drets Socials de la Generalitat: Que no s’hagin de passejar pel conjunt de recursos que ofereix l’administració, sinó que pugui ser atès sempre en el mateix espai. Tant si necessita una anàlisi mèdica com si convé un tractament psicològica o un acompanyament de qualsevol tipus. També permet, en cas que es derivin conseqüències d’ordre penal, que tot el procediment vinculat al judici es resolgui aquí mateix. Especialment la constitució de la prova preconstituïda, que és allò que permet en un judici conèixer la declaració del nen o la nena. No l’enviem al jutjat ni a la comissaria, sinó que es va aquest pas aquí, en un entorn agradable.
En el cas de Mataró, l’entrada en funcionament d’aquesta unitat s’ha fet esperar. Es preveia per a finals de l’any passat. Tot i així, no hi ha previsió per a l’edifici definitiu. Fa prop de dos anys, l’Ajuntament va cedir uns terrenys a la zona de Can Vilardell, un solar que quedar a prop de les pistes d’atletisme, just a sobre de l’Hospital.
Laura Seijo, regidora de Ciutat Inclusiva i Saludable de l'Ajuntament de Mataró: Jo vaig trucar personalment a Infància sol·licitant tenir aquest recurs a al nostra ciutat. Vam fer la cessió d’uns terrenys, tal com ens va demanar la Generalitat, fa un parell d’any. Però per motius que desconec en aquest moment no s’ha iniciat la construcció. Els terrenys estan igualment cedits, però mentrestant s’ha fet aquí. S’ha de posar en valor la presència del recurs i que els nois i noies estaran millor atesos.
El conseller remarca que l’important no és l’edifici definitiu, sinó la posada en marxa del servei. Una estrena que des de l’Ajuntament també se celebra.
Sigui com sigui, el centre, coordinat per la fundació Eveho -que també gestiona el CRAE- ja està operatiu. De moment, s’han detectat 14 casos que aviat es començaran a tramitar a la Barnahus de Mataró, que donarà servei a tot el Maresme i és la vuitena que aixeca la Generalitat. Fins ara n’hi havia a municipis com Girona, Granollers, Lleida o Vilanova i la Geltrú i es preveu tancar l’any amb 12 punts escampats per Catalunya. Tot plegat després del bon funcionament de la prova pilot que es va fer el 2020 a Tarragona on fins al desembre del 2023 s’havien detectat més de 800 casos.