Martí Anson: Una de les coses divertides és que no tinc ni puta idea al que em dedico
Així comença l'entrevista al mataroní Martí Anson. Una artista que no es vol definir com a artista.
Martí Anson. La paraula 'artista' s'utilitza molt i és molt ambigua.
Però d'on neix una persona amb la seva creativitat?
Martí Anson: És una qüestió d'experiència, no d'intenció, La vida m'hi ha portat. La casa on som és de Jordi Capell. Si tu vius aquí ja veus arquitectura diferent a si vius a un altre pis.
I és que l'arquitectura és una de les disciplines que ha tocat al llarg de la seva llarga i dilatada trajectòria. Un trajecte que l'ha portat a exposar arreu del món. Considera que treballa en un àmbit on s'ho passa bé i pot fer el que li doni la gana, també pel que fa a quina disciplina escull.
Martí Anson: Fer el burro és la millor disciplina. És que depèn del lloc on vaig i treballo. La disciplina que faig és la més adequada pel lloc on ho haig de fer. Són treballs que no són vendibles, i els que em truquen ja saben de quin pal vaig.
Anson i la seva obra no ha viscut d'esquena a l'actualitat. I molts cops l'actualitat local l'ha portat a l'estranger, com el cas de Can Fàbregas.
Martí Anson: L'artista no era jo, era el polític. El polític em deia el que havia de fer. Quan van dir que farien una còpia a 150 metres, vaig anar als Estats Units i vaig fer la còpia. Quan vaig tornar van dir que la trencaven a trossos i la guardaven, jo vaig tornar als Estats Units i la vaig trencar. I després van dir que l'havien de tornar a transportar i la vaig transportar a Lió. Amb un camió descapotable. Però clar, la meva fàbrica era de xocolata. I es va fondre i clar, va arribar feta una merda...
Anson també ha estat protagonista de les Santes. Ell va rebre l'encàrrec de fer el cartell de les Santes de l'any 2008. El de la samarreta de les Santes. Un projecte que feia anys tenia al cap, però que pensava que mai podria portar a terme.
Martí Anson: Amb un encàrrec és més fàcil tocar el voraviu del personal. Jo sempre deia que mai m'encarregarien el cartell, i parlava amb gent i els deia que si ho hagués de fer jo faria una samarreta de futbol. I quan em van trucar, els vaig dir que ja ho tenia, la samarreta de futbol. Però va funcionar molt bé. És que és collonuda.
La samarreta del 2008 va ser un abans i un després del concepte marxandatge de Les Santes. I aquest any el mural de Mohamed L'Ghacham pot marcar també un punt i a part.
Martí Anson: Amb el cartell de les Santes, l'únic que es fa és traslladar el treball d'un artista en un àmbit de disseny. Si jo soc un cràpula i faig una samarreta, és una samarreta. Si en Mohameda fa un mural, fa un mural. Les limitacions se les fa el mateix artista. Jo ho trobo molt interessant que faci un mural com a cartell. També m'agrada se surti de la tradició centralista de la ciutat de Mataró. Que en Mohamed faci el cartell és molt bona cosa.
Martí Anson no es considera artista. Com a mínim no s'encasella en una disciplina artística. L'art engloba moltes disciplines, i una de les que toca també és el cinema i el documental. De fet ell ha estat el protagonista de la premiada Artefacto 71. Un documental, fet per l'argentí resident a Mataró Carlos Eismann, que l'ha seguit durant 4 anys i que neix de una trobada entre els dos.
Martí Anson: Molt maco perquè no és sobre el meu treball. Ell em pregunta sobre el que faig. I m'ha estat gravant molt de temps per trobar la resposta.
El futur passa per seguir el camí, i continuar amb la professió artística. Que no només és fer art, si no també passa per la pedagogia. Mentrestant...
Martí Anson: No tinc pressa. Jo m'ho passo teta així. No pretenc una carrera que em faci sortir a tot arreu. Vull fer el que m'agrada fer