La zona del Rengle a Mataró ha patit una gran transformació en els últims 100 anys. A mitjans del segle XIX la zona estava pràcticament sense urbanitzar i tot just s'hi començaven a construir les primeres cases. En canvi, a dia d'avui, l'efecte que fa la zona és molt diferent, amb una gran quantitats de blocs de pisos, oficines, diversos serveis i fins i tot una universitat.
Una d'aquestes primeres cases és Can Serraneta, situada a l'actual concessionari Volvo. En aquest mas hi van viure i treballar 4 generacions de la família de Ramon Lleonart, un pagès anònim que els historiadors David Farell i Francesc Navarro han volgut homenatjar escrivint un llibre de les seves memòries.
David Farell, historiador: "La primera casa que es construeix en aquesta zona és Can Batista, que després serà coneguda com Can Pruna. I just al costat, a la propietat dels Spà Salarich, farmacèutics mataronins coneguts del segle XIX, es construeix la Serraneta i esdesavindrà la masoveria. Resulta que els primers masovers d'aquesta casa la tenien bruta. Quan van entrar els Lleonart van fer una neteja important i van començar a presumir que ara la casa amb ells 'serà neta'. Amb aquesta ximpleria es va quedar el nom de Can Serraneta i així ho hem trobat als llibres d'arxiu."
Amb els anys, la zona del rengle no només ha canviat de fisonomia, també de municipi.
David Farell, historiador: "El 1840 Argentona oferirà aquesta franja litoral a Mataró i Mataró oferirà tot el sector de Treià que passarà a ser d'Argentona. Aquesta permuta per interessos privats i de negocis del moment tindrà importància perquè aquí l'agricultura de regadiu agafarà molta força i serà un negoci amb el temps i s'aniran urbanitzant aquestes cases alineades arran del Camí Ral que direm el Rengle."
El rengle, ja mataroní, va prendre molta força amb el reg. Les Mataró Potatoes són només un exemple del que s'hi cultivava.
David Farell, historiador: "Seria molt fàcil parlar de les Mataró Potatoes perquè seria anar al recurs fàcil d'un boom que va venir ja dins del segle XX, però en el llibre ens agrada començar des de l'època ibèrica, romana, medieval i, sobretot, moderna. I veure com la vinya arribava a prop del mar, els garrofers i també els fruiters. Una sèrie de conreus de secà i de regadiu que conviuen."
Amb la industrialització va ser el ferrocarril qui també va arribar al rengle, just ara fa 175 anys. Un canvi que en aquest cas no va ser ben rebut per la pagesia.
David Farell, historiador: "Aquí es va fer una primera expropiació històrica d'una franja de les finques que afectaven la zona que va ocupar el tren i van ser molt mal pagats per aquestes terres. A la premsa ja es va veure el rebuig que va tenir els primers anys el ferrocarril a les terres per on passava. Fins i tot es va endur alguna pedregada i l'empresa va haver de posar algun vigilant a dalt del tren."
Una primera expropiació de les moltes que van arribar cap a l'any 1993 per urbanitzar el polígon i construir la C-32.
David Farell, historiador: "A les Cinc Sénies podria haver passat el mateix. Penso que només la tossuderia dels particulars i dels pagesos ha evitat que avui en dia les Cinc Sénies sigui un espai d'urbanització o de polígon. Hauríem de continuar reivindicant molt més, que l'agricultura pugui ser tan a prop de casa per la riquesa que dona i perquè és una manera de viure i perquè així no tot és material importat, no?"