L'artista mataroní, Marc Prat, viu des de fa anys a Arenys de Munt. Es dedica a la pintura però també a la música en un 50 i un 50 % del seu temps.
Prat reconeix que de petit no tenia intenció de dedicar-se a l'art, de fet, explica que volia ser pastisser, però la seva mare, Rosa Codina Esteve, es dedicava a la pintura.
Marc Prat, artista: De la pintura de la meva mare em queda una tècnica molt depurada i un concepte. Un concepte en el qual l'art és un amplificador de conceptes, de sensacions i emocions, i la pintura de la meva mare també és molt espiritual, com la meva. Crec que els dos, amb els nostres llenguatges, arribem a llocs molt similars.
Els inicis de Marc Prat en l'art van ser directament en la pintura, segons explica, precisament perquè ja tenia la influència de la seva mare i, per tant, no va haver de passar per aprenentatge extern, sinó que ja venia de dins de casa.
Marc Prat, artista: Un pintor jo penso que aprèn molt més a pintar pel que veu d'altres pintors que no pas pel que fa a ell mateix. Pintar és molt més una cosa de concepte, que no pas de tenir una gran destresa a les mans. No és d'artesania, com conceptual.
La pintura de Marc Prat es caracteritza per tenir un tractament natural i cru. Tant del suport com de les pintures. Combina l'aigua, el carbó, elements contraris i també pigments naturals.
Marc Prat, artista: Miro que sigui un procés bastant similar al de les aquarel·les, però utilitzant el gran format. Pel que fa a les temàtiques, soc molt obsessiu. El més difícil és saber 'què' pintes. Vaig començar pintant peus com un exercici, i m'hi vaig passar quatre anys. Després vaig començar una altra sèrie amb claustres, ara estic fent toros... com deia el Picasso, pintar és com escriure un diari, doncs per a mi també.
A més d'artista, en Marc Prat també fa de professor a la Destil·leria cada dimecres de pintura i de meditació.
Marc Prat, artista: Jo lligo molt les dues coses, el món espiritual i el de la creació, que té vessants terapèutics i d'autoconeixement.
Pel que fa al vessant musical de l'artista, explica que és músic de sessió i que treballa amb cantautors i ha tocat metal, reggae i clàssica, però el que més li agrada és la música improvisada.
Un dels moments més estel·lars de la seva trajectòria artística ha estat l'exposició que van fer diversos mataronins amb el col·leccionista Lluís Bassat a Nova York.
Marc Prat, artista: Recordo especialment estar a Nova York amb en Bassat i tots els meus companys de Mataró, inclosa la meva mare i en Codina. Allò va ser un moment brutal. O quan l'any passat va estar tot l'any l'obra a la Nau Gaudí. Jo no hi hauria arribat a somiar mai quan vaig començar a pintar.
L'artista mataroní assegura que avui dia dedicar-se a l'art és "un suïcidi", tret que tinguis molta sort, tot i que és complementari a moltes coses.
Per continuar endavant amb la seva carrera desitja sobretot que no li faltin les ganes per poder-se continuar dedicant al que es dedica.