L’argentonina Laia Prat ha compartit al Tarannà reflexions i històries personals que ha acabat convertint en cançons i que donen forma al seu projecte musical, Elape.

Laia Prat, 'Elape': De moment explico coses que em passen a mi. No em poso mai a fer una cançó sobre una cosa concreta, sinó que em passen coses, no entenc què em passa i necessito escriure per saber què em passa. I aquest escrit és el que s’acaba convertint en cançó.

Cançons, pròpies però també versions, que aquest dimarts ha interpretat en solitari, guitarra en mà, en el marc del + Nosaltres, la branca del Festival Nosaltres que aquest estiu omple de música quilòmetre zero el Parc Forestal.   

Laia Prat, 'Elape': M’agrada molt perquè estic creant aquesta atmosfera tota sola i ho visc molt intensament, però m’agradaria implicar més gent al projecte, perquè no em sento ni cantant ni guitarrista. La composició sí que m’agrada, però cantant i tocant podria millorar. Per això m’agradaria que a partir d’ara algú toqués la guitarra. Una cosa que ja està bastant pensada.

La maresmenca té el seu primer disc al forn, en fase de producció. En paral·lel, ha reunit una banda que començarà a assajar aviat per donar forma al nou directe. Mentrestant volta pels escenaris per posar a prova els seus temes, que beuen de diversos estils.

Laia Prat, 'Elape': Em costa molt identificar-me amb un estil. Al final, els temes contenen una mica de pop perquè són cançons que enganxen. A més, no faig coses complicades i, quan fas coses més bàsiques és fàcil que sonin pop. També hi ha un punt de reggae perquè m’agrada el ritme, com també m’agrada rapejar fragments. Així que sempre hi haurà una mica de tot: em sento còmoda amb un ritme reggae, una melodia més pop i trossos de rap.

La fusió d’estils també protagonitzarà dijous l’últim gran cita del Nosaltres. La líder d’Amparanoia, Amparo Sánchez, i els argentonins Muchalaka aterraran als Jardins de l’Antic Escorxador per posar el punt i final a la sisena edició del festival amb una nit plena de ritme.