El Centre Integral de Valorització de Residus s’encarrega de recuperar gairebé la meitat de les 200.000 tones de brossa que es recullen cada any al Maresme i al Vallès Oriental. Ho fa amb un procés molt automatitzat, però alhora complex, perquè no sempre es separen els residus de forma correcta i costa molt recuperar-los si no s’han separat bé des d’un principi.
Però com es pot reaprofitar el rebuig o la fracció resta, és a dir de la brossa que acaba al contenidor gris? Després de traslladar-la planta mataronina, es comencen a separar aquells materials que es podrien reciclar. Primer es fa de forma manual i després amb màquines. En aquest procés, s’utilitzen sensors, imants i altres tecnologies que detecten el plàstic, els metalls o el vidre.
Un cop separats per materials, els residus s’agrupen per blocs i ja s’envien a plantes de reciclatge especialitzades perquè puguin tenir una segona vida. Amb tot, com que ja s’hauran barrejat amb altres materials al contenidor gris, el resultat final no tindrà tanta qualitat, segons explica el president del Centre de Tractament de Residus del Maresme, Carles Salesa.
Carles Salesa, president del Centre de Tractament de Residus del Maresme: En aquesta instal·lació intentem recuperar la fracció resta, però de vegades és molt difícil recuperar allò reciclable. És una feina complementària, costosa. És millor fer la separació dels residus en origen: el cartró, el vidre, el plàstic... Després té la qualitat que té..
El que també s’intenta recuperar a partir de la fracció resta és la matèria orgànica, ja sigui com a compost o bé com a biogàs. Però aquesta no és l’única energia que es genera des d’aquesta planta de la brossa de Mataró. També s’hi produeix energia elèctrica, solar o tèrmica, el que seria el Tub Verd.
En general, aquestes energies que s’obtenen a la planta de Mataró l’acaba utilitzant la mateixa població. En el cas de l’energia elèctrica, s’aconsegueix a partir de la incineració d’aquells residus que no es poden reciclar, un fet que permet subministrar electricitat a unes 30.000 llars.