Amb el desmuntatge i el trasllat d'una part del jaciment arqueològic de Ca la Madrona en marxa, el moviment cívic que lidera l'Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i El Maresme i que reclama que les restes no es moguin de lloc, no es dona per vençut. Aquest dijous desenes de persones s'han manifestat davant de l'Ajuntament, abans de començar el ple, per intentar parar el que han descrit com un "desmantellament que atempta contra el patrimoni de la ciutat".
Agàpit Borràs, president de Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i El Maresme: Les restes no es poden traslladar de lloc. L'edifici de l’economia circular hauria pogut ser compatible amb les restes, perquè l’arquitectura ho pot modifica tot. Lamentem que l’Ajuntament i els partits que li donen suport hagin actuat d’aquesta manera. És un desastre. L’Ajuntament està actuant molt malament i fent una pedagogia tremendament negativa al Maresme. Hauria de dir: "respectem les restes, adaptarem l’arqueologia i no especularem gens". Ens sembla que aquest projecte va per mal camí perquè es vol especular.
La polèmica generada al voltant del canvi d'ubicació de les restes arqueològiques de Ca la Madrona no remet. Amb els permisos de la Generalitat concedits, la mudança del jaciment ja ha donat el tret de sortida per fer espai al futur Parc d'Economia Circular que s'hi ha projectat. Després de documentar i numerar de forma exhaustiva les troballes, els arqueòlegs han començat l'extracció, pedra a pedra, de les restes d'un edifici que els experts apunten que es tracta d'una aula funerària del segle V. Tot seguit serà el torn de les restes de la vil·la romana i de les dues bodegues de vi que també es van destapar durant les excavacions.
Els vestigis es guarden de forma provisional en el mateix recinte per a més endavant, traslladar-los definitivament a la finca del Bon Recés, situada a pocs metres de distància. Enmig d'aquests treballs, tant Esquerra Republicana com la CUP reclamen al govern municipal al ple que clarifiqui un projecte que sospiten que s'assembla massa al que va passar amb la fàbrica de Can Fàbregas i de Caralt per situar-hi El Corte Inglés.
Pim Camprubí, portaveu d'ERC: El que demanem en cas que es produeixi el trasllat, ja que el jaciment no ha estat declarat com a Bé Cultural d'Interès Local, és que el govern ens passi un calendari de quan tirarà endavant, com van les feines per preparar el lloc on s'hi han de col·locar les restes, com es preservaran o quina inversió hi haurà. No volem que passi com amb Can Fàbregas, que amb els anys, no s'ha tornat a muntar i han desaparegut peces.
Carlos García, portaveu de la CUP: Volem que es clarifiqui el projecte que hi ha darrere per motivar aquest trasllat perquè no passi com amb Can Fàbregas i que ens trobem amb un jaciment aïllat i desmantellat sense que coneguem com i amb quin projecte s'ha de reconstruir.
El govern local, per la seva banda, ha recordat que el Parc de l'Economia Circular és una oportunitat no només per a la ciutat sinó també per a la comarca. De fet, amb una inversió de més de 40 milions d'euros, el complex industrial vol ser un centre de referència al sud d'Europa en l'àmbit del reciclatge, la reutilització de materials i la reducció de residus. Un projecte del tot incompatible amb el manteniment de les restes al mateix indret on han estat trobades.
Xesco Gomar, portaveu del PSC: És una solució molt digne que pot generar unes potencialitats evidents en el conjunt del barri on estarà ubicat el Parc Circular i on es troba el Bon Recés, que és Rocafonda. Celebraré el dia que posem la primera pedra o inaugurem el parc perquè tothom estarà fent-se la foto.
El trasllat, que promou el Consorci de Residus del Maresme amb el suport de 28 ajuntaments de la comarca, s'ha volgut fer de bracet amb el Departament de Cultura de la Generalitat, que hi ha donat via lliure, per evitar que es pugui pensar que l'operació, que s'està portant a terme, incompleix alguna normativa sobre la conservació del patrimoni històric.