L’Ajuntament de Mataró ha posat el crit al cel després de saber que la Generalitat no ha escollit la capital del Maresme -ni cap altra població de la comarca- per formar part dels 20 municipis de la fase pilot ‘Barris amb futur’, que va de la mà de la nova llei de barris i viles que el govern català preveu desplegar durant el 2025. Enmig del malestar mostrat per l’alcalde, David Bote, i altres grups del consistori, el director general d’Acció Cívica i Comunitària, Xavier Godàs, s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament. Als micròfons de tvmataró, Godàs, que coneix bé el context maresmenc -va ser alcalde de Vilassar de Dalt entre el 2011 i el 2019-, ha posat en valor la feina que fa Mataró a nivell comunitari. Considera que la decepció es deu a una confusió de conceptes i de comunicació que ha fet que es barregin el projecte pilot i la llei aprovada el 2022. Explica que per això aquest mateix dimecres s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament de Mataró i que s’ha posat a disposició per trobar la manera d’encaixar una possible col·laboració.
Xavier Godàs, director general d'Acció Cívica i Comunitària: Sé que Mataró té capacitat de resposta, que és un element que hem considerat molt. No només les condicions objectives de la desigualtat. La capacitat de resposta comunitària que existeix és molt important per poder testar el que volem fer. Mataró la té, a més participa d’un projecte que coneixem bé i amb el qual ens anirem coordinant cada vegada millor, el ‘Barris i comunitats’ de la Diputació de Barcelona. En aquest aspecte, consideràvem que està cobert des del punt de vista metodològic d’acció comunitària, que és el que volem aportar. Però és evident que Mataró pot aportar molt al projecte. Avui he escrit per correu a l’Ajuntament i he pogut comentar-ho també per telèfon, estem a disposició per venir a parlar-ne i veure de quina manera podem encaixar peces per al 2024, perquè això ho hem de tenir fet aquest any.
Godàs ha volgut aclarir que aquesta fase pilot, ‘Barris en futur’, no és el desplegament de la nova llei de barris i viles que es va aprovar al Parlament l’any 2022 i que es preveu estendre l’any que ve. Una llei que preveu intervencions urbanes en termes d’habitatge, espai públic o infraestructures socials. Però que també aborda la dimensió sociocomunitària. I aquí és on entra en joc ‘Barris en futur’, aquest projecte pilot que s’engega ara i que fins al novembre d’aquest any actuarà en 20 municipis. No es tracta d’inversions econòmiques, sinó que l’objectiu és establir unes bases, una metodologia, que servirà perquè tots els ajuntaments sàpiguen com definir els seus projectes d’intervenció comunitària i urbana a l’hora de sol·licitar finançament en el marc de la llei.
Xavier Godàs, director general d'Acció Cívica i Comunitària: El projecte ‘Barris en futur’ no és el desplegament de la Llei de Barris i Viles. El que fa és extreure del contingut de la llei la intervenció comunitària que, en endavant, es reclamarà quan els municipis pugui puguin plantejar les seves intervencions i demanar finançament, hauran de tenir en les seves memòries què faran en clau comunitària, per enfortir el capital social de l’àmbit d’intervenció com un element que la llei ja identifica com a necessari. Què fa ‘Barris en futur’? Sistematitzar de quina manera s’haurà de fer. Per això és un projecte pilot que selecciona un conjunt d’àmbit d’intervenció diversificats en el territori i que no són en condicions socials equivalents.
Pel que fa a la tria dels 20 municipis, Godàs insisteix que seran un banc de proves en benefici de la resta de poblacions catalanes. Diu que s’han seguit els indicadors de l’Institut Metròpoli i que s’ha buscat diversitat, tant a nivell de distribució territorial com de diferència de condicions. És per això que dins aquesta llista hi ha barris de Gavà, on les intervencions en termes de vulnerabilitat social són més aviat micro; o Sant Cosme (al Prat de Llobregat), on l’àmbit d’intervenció és sistemàtic.