Mataró supera els 130.000 habitants, 22.500 dels quals provenen de fora de l'estat espanyol. Josep Palacios, tècnic assessor del Servei de Ciutadania i Convivència de l'Ajuntament, explica avui a l'Entrevista de Mataró Ràdio que la principal comunitat estrangera és la magrebina, seguida de la xinesa, la gambiana i la senegalesa. Tot i que en el padró no es pot demanar si es pertany a alguna confessió religiosa o la tendència política, Palacios assegura que a Mataró hi ha "alguns milers" de musulmans, que precisament ara estan de celebració amb el mes sagrat del Ramadà.
JOSEP PALACIOS tècnic assessor Servei Ciutadania i Convivència
Amb dades del padró continu, a grosso modo, podríem dir que a Mataró estem al voltant de 135.000 persones. De les quals, 22.500 són estrangeres. Cal recordar que estranger és un terme jurídic. Vol dir nascut fora de l'estat espanyol. I per tant, des d'aquesta perspectiva, tan estranger és una persona d'origen xinès com una d'origen andorrà o francès. El rànquing seria, el primer, amb molta diferència, és la població d'origen magrebí, el segon la població d'origen xinès, i després ja ens ve la que històricament va ser la primera d'arribar a la ciutat, que són Senegal i Gàmbia i després Mali. 124 països representats a la ciutat. Per tant, una riquesa cultural, lingüística molt important. I fins i tot religiosa, amb diferents confessions a la ciutat.
De la mateixa manera que hi ha persones que són cristianes però que no són practicants, però arriba Setmana Santa i tenim els carrers plens per un tema cultural, per un tema històric, de tradició: "Sóc cristià però no sóc practicant". A l'Islam passa exactament el mateix. De la mateixa manera que hi ha molta poca gent que vagi a les oracions habitualment, durant el Ramadà s'omple. Perquè és un element molt identitari. És molt troncal entre la població musulmana.