Joan Rangel era alcalde de Caldes d'Estrac quan va conèixer el poeta i expert en Picasso, Josep Palau i Fabre. D'aquesta coneixença va néixer la Fundació Palau, inaugurada el 2003 a Caldetes. Conserva l'important llegat cultural del poeta i obres de Picasso. Ara, 22 anys després de la seva creació, Rangel ha estat nomenat president del patronat de la fundació. Ha explicat a l'espai l'Entrevista que per ell és un honor. I que treballarà per difondre el que representa la Fundació Palau i projectar-la més enllà de Caldes d'Estrac. Joan Rangel ha recordat com va conèixer Palau i Fabre.
JOAN RANGEL, president Fundació Palau
Jo vaig ser 21 anys alcalde del meu poble. Quan faig balanç i em pregunten què és el més important que has fet?. La Fundació Palau. I ara que han tingut a bé nomenar-me president, doncs és un orgull. A la meva situació de jubilat, amb els meus 75 anys, poder gaudir d'aquest honor i treballar per la fundació per difondre el que representa i arrelar-la encara més en el territori i projectar-la més enllà, per mi és un repte molt important.
CULTURA DES DE COMARQUES
Massa sovint, la gent es pensa que les obres importants, les institucions importants, només poden estar a la capital. I allò va ser una aposta de descentralitzar. De fet, va ser de la mà de la Diputació de Barcelona i del president Royes, que vàrem decidir que havíem de donar potència a institucions culturals que fossin descentralitzades i fora de la ciutat de Barcelona.
COM VA NÉIXER LA FUNDACIÓ
Palau i Fabre havia intentat constituir la seva fundació a molts llocs. Per les raons que fos, no va acabar de quallar en cap d'ells. I Caldes tenia un cert atractiu per ell, perquè allà hi havien estat i havien escrit part de la seva obra els dos poetes moderns que ell admirava de veritat, que eren Verdaguer i Maragall.
El vaig conèixer a Barcelona, a la Diputació. Me'l va presentar el president Royes. I així va començar.
EL SOMNI DE PALAU
Va veure realitzat el seu somni. De fet, tenia por de morir-se abans de que s'inaugurés la fundació. La qual cosa ens va obligar a anar molt de pressa en fer les obres i inaugurar-les. Jo crec que, des d'aquell dia i fins a la seva mort, Palau va ser molt feliç. I ens va fer feliços a tots.
