Joan-Pere Viladecans va començar a pintar de ben petit. En lloc de jugar al carrer amb altres nens i nenes, quan sortia de l’escola es passava hores i hores dibuixant. Diu que era doblement tímid perquè, a més, portava ulleres. Sigui, com sigui, ser tímid, portar ulleres i aprendre de manera autodidacta no ha impedit que s’hagi convertit en un referent. Prova d’això n’és l’any que deixem enrere, un 2023 en què ha sumat dos grans reconeixements a la llarga llista de guardons que acumula. Ha rebut el Premi Nacional de Cultura i la Creu de Sant Jordi.
Joan-Pere Viladecans, artista plàstic: “Diuen que vaig dir ‘És veritat, això?’. Jo no recordo res perquè vaig quedar molt parat. No m’ho esperava. Aquells que diuen que no els agraden els premis diuen mentides. Em va agradar, em vaig sentir molt honorat. I ara podria repetir això de ‘És veritat?’, perquè a vegades penses que no t’ho mereixes”
La seva trajectòria ha estat lligada al cartellisme, la poesia i la literatura. Ha exposat arreu del món i ha il·lustrat obres de la literatura i la història de Catalunya. Però si hi ha una cosa que s’ha mantingut al llarg de les dècades és que utilitza l’art per fer-se preguntes a ell mateix.
Joan-Pere Viladecans, artista plàstic: “L’art és una manera de viure i m’ajuda a esbarbar perplexitats, a tolerar una mica la hipocondria -tot i que no me'n surto massa- i, sobretot, penso que d’alguna manera soc útil. No aspiro a gaire; només que ho sigui per a una persona ja en tinc prou. Fer-se preguntes a un mateix i també als demés. Llençar pistes a través de les obres perquè, no ens enganyem, un quadre està acabat quan és mirat. L’art ha de tenir un contacte amb el públic, ja sigui directe o indirecte.”
L’obra de Viladecans es mou entre la figuració i l’abstracció, però reconeix que li agrada experimentar amb materials de tot tipus. Això sí, procura que el resultat sigui inclassificable per evitar que l’encasellin en una categoria concreta. Tampoc el preocupa deixar reposar algunes obres, si cal durant anys, per descobrir què els falta. Ara bé, com ha canviat la seva obra?
Joan-Pere Viladecans, artista plàstic: “A vegades un creu que canvia molt i no ho ha fet gens, o ho ha fet poc. O fins i tot els altres no noten el canvi. La percepció que tinc és que m’he mantingut en una evolució permanent sense proposar-se els canvis, sinó deixant que la vida, els esdeveniments, allò que veia o sentia es convertís en emocions i aleshores trobar-hi les eines o les imatges més adients. A vegades, fer la portada d’un llibre m’ha provocat un canvi.”
El que sí ha canviat és l’art. Quin és el seu paper? Com conviu amb les noves tecnologies?
Joan-Pere Viladecans, artista plàstic: “Són moments complicats per l’art tal com l’hem entès fins ara. Tot ha anat molt ràpid i les coses s’han anat sobreposant. És evident que a la història de l’art i de la humanitat tot és una successió de relleus i heretem coses els uns dels altres. Però tot plegat va ara molt ràpid, especialment l’epidèmia de les noves tecnologies es valora més el mitjà que no pas l’emoció o el contingut”
Escollir els millors moments d’una trajectòria tan llarg és un gran repte. Viladecans, que fa anys que està instal·lat a Canet de Mar, on també té el taller, es queda amb dues fites: una exposició que va fer al Museu de Zoologia i les il·lustracions de l’obra completa d’Edgar Allan Poe.