Per aquest mes de febrer estava previst que entrés en vigor la limitació dels preus del lloguer en aquelles zones geogràfiques on el mercat residencial estigués tensionat. El Maresme té 25 municipis en aquesta situació, un d’ells, Mataró. La sorpresa és però, que a hores d’ara, encara no s’ha publicat l’índex de referència que ha de regular el preu d’aquells habitatges que s’incorporin de nou al mercat del lloguer i que siguin propietat de grans tenidors - persones físiques o jurídiques que posseeixin 5 o més immobles al seu nom. Un marc que en un primer moment havia de ser homogeni per tota Espanya però que fa unes setmanes, la consellera de Territori, Ester Capella, assegurava que finalment s’adaptaria a la realitat de cada zona geogràfica.
Ester Capella, consellera de Territori: Veníem d’una tendència de voler homogeneïtzar l’índex de preu de lloguers i nosaltres sempre hem defensat parlar de sistema d’índex. Per tant, tenir en compte la realitat on s’ha d’aplicar aquest índex.
La manca de la publicació d’aquest índex genera incertesa entre els propietaris i les immobiliàries i frena l’entrada de nous habitatges al mercat de lloguer.
Lluís Pous, gerent de Finques Pous: Ara estem en un impàs que ens fa més mal. El qui vulgui comprar un pis per posar-lo per llogar, ara s’espera perquè no sap.
La part de legislació que sí que ja ha entrat en vigor és la que regula la quota d’aquells llogaters que han de renovar el contracte. En aquests casos, els propietaris només els poden apujar un 3% que és el percentatge fixat pel 2024.
Joan Antoni Pous, gerent de la Cambra de la Propietat de Mataró i el Maresme: Si es fes un contracte nou de petit tenidor, s’hauria d’agafar com a màxim el preu del contracte antic i no s’hi poden afegir despeses que no hi fossin. Si toca revisió de preu perquè ha passat un any, només es pot afegir el 3% (topall fixat pel 2024).
Tant des de les immobiliàries com des de la Cambra de la Propietat, no es considera que el nou topall provoqui un augment d’oferta del mercat d’habitatge en règim de lloguer. La prova és que a Catalunya ja s’havia intentat impulsar una legislació similar i va complicar, encara més, l’accés als immobles de lloguer.
Lluís Pous, gerent de Finques Pous: Des que va sortir la llei, s’ha notat un descens important. Hi ha molt pocs pisos per lloguer. Fins i tot hi ha gent que se’ls hi acaba el contracte i que voldrien canviar però que al final no ho fan perquè no hi ha altres pisos.
Joan Antoni Pous, gerent de la Cambra de la Propietat de Mataró i el Maresme: Es va reduint l’oferta d’habitatge. Si en anys l'administració no ha fet habitatge social, amb els diners que hi hauria d’haver destinat, hauria de bonificar els llogaters perquè puguessin pagar un lloguer normal. Quan s'hagi generat oferta, el mercat regularà el preu del lloguer sol.
L’efectivitat de la nova regulació no es podrà mesurar, segons alerten els experts, fins d’aquí a uns anys. De moment, pel que fa al Maresme, les darreres dades publicades per Incasòl (Institut Català del Sòl) relatives al primer trimestre del 2023 indiquen que és la quarta comarca catalana amb els lloguers més elevats. De fet, el preu mitjà a principis de l’any passat era de 815 euros el lloguer.
Bloc Cooperatiu, a favor de polítiques que augmentin l’oferta de lloguer assequible
Qui sí confia en què aquesta mesura del govern espanyol comportarà un augment dels pisos de lloguer, és la cooperativa Bloc Cooperatiu. Tot i així, segons la seva presidenta, Maria Fàbregas, els canvis no seran immediats i caldrà tenir paciència.
Maria Fàbregas, presidenta de Bloc Cooperatiu: A curt termini és possible que els preus baixin en certes circumstàncies i que ajudin a arribar a uns nivells de lloguer més assequibles i a que hi hagi més possibilitats de lloguer. Hem de ser prudents per això i anar veient cap a on evoluciona. Hem de ser sempre positives cap a aquest tipus de polítiques.