El primer a caure de manera insòlita per a tots els espanyols va ser el resident a Argentona Edu Lorrio amb l'equip de waterpolo. La selecció arribava com una de les grans favorites en guanyar tots els partits de fase de grups i de fer història amb aquell 23 a 8 al Japó. Croàcia ha sigut l'encarregada de desfer-se d'Espanya per 10 gols a 8 en un partit on Lorrio ha disputat la meitat del partit rebent 5 de les dianes totals contrincants. Encara no s'acomiada dels Jocs Olímpics a falta de determinar un lloc entre la cinquena i la vuitena posició.
Molt similar la situació de la calellenca Mariona Ortiz amb l'equip de bàsquet. Van superar tots els partits de fase prèvia i arribaven a la fase eliminatòria amb grans aspiracions de competir el podi olímpic. Però una Bèlgica capaç de trobar els punts dèbils del combinat espanyol les va deixar sense opcions arribant a l'últim quart amb diferència de 18 punts. 79 a 66 i la base de Calella s'acomiada dels seus primers, i qui sap si últims, Jocs Olímpics sent de les màximes anotadores del partit i escollida com una de les millors.
Però si parlem de crueltat en aquests Jocs, qui s'emporta la palma és la Gisela Pulido. La premianenca, deu cops campiona del món, competia a París en una modalitat completament nova, la Fórmula Kite. Això la va portar a haver de transformar el seu físic engreixant 10 quilos per poder arribar a competir als rivals. Més inconvenients per a la del Maresme quan en repetides ocasions es cancel·laven les regates un cop iniciades, en una d'elles havia assolit la tercera posició que l'hagués endinsat a la Medal Race. El vent no apareixia per les aigües de Marsella i de dotze regates previstes, tan sols han hissat les veles en la meitat d'aquestes. Posicionada dotzena en la general, i a 3 punts de la desena, va quedar apartada de la regata final que l'hagués concedit el diploma olímpic.