Al número 49 del carrer Sant Ramon hi ha un taller amb un gegant i un nan a l'aparador. "La Vella Verda" és on treballa l'artesà mataroní Eloi Romañá des de fa tres anys. Però tres anys només són els que fa que ha ubicat la seva activitat en aquest espai, perquè l'Eloi compta amb una llarga trajectòria fent gegant, restaurant figures festives, decorats de teatre i peces petites en cartó pedra.
El que avui s'ha convertit en la seva professió, va començar com una afició.
Eloi Romañá, artesà: Va començar ja de petit, anar seguint en Robafaves, com la majoria de gent de Mataró. El que passa que ho vas movent tot cap a la banda que et va agradant i de petit jo ja sortia al carrer amb una llibreta i un llapis. El treball de recerca ja el vaig fer sobre la construcció d'elements festius.
La primera figura seriosa que Romañá va fer va ser la Galeneta de l'Escola Angeleta Ferrer, fa 8 anys, el 2006. Prèviament, havia elaborat alguna altra figura, però encara com una afició.
Dins de Belles Arts, Romañá va estudiar conservació i restauració del patrimoni. En aquell moment, va coincidir que la persona que s'encarregava del manteniment de les figures i els gegants de Mataró plegava i va decidir que es volia encarregar d'aquesta tasca.
Eloi Romañá, artesà: La meva feina preferida i de la que em sento més orgullós i content és amb el manteniment de les figures de Mataró, perquè la part sentimental no la tinc amb cap altra figura que tinc aquí al taller. El sentiment que et genera treballar amb la família Robafaves, els Nans, la Momerota, el Drac... no és el mateix que quan et porten una figura d'una altra ciutat.
I com s'ho fa per posar a punt totes les figures institucionals de la ciutat abans que arribi la festa major de Les Santes?
Eloi Romañá, artesà: Els últims que faig solen ser els nans, perquè assagen abans de Santes i si et poses a restaurar-los molt abans, arriben a Les Santes que sembla que no els hagis arreglat. La Momerota, per exemple, els problemes que sol tenir són derivats de la pirotècnia, quan el petard peta, el rebot malmet la figura i sobretot el cap pel darrere s'ha d'arreglar cada any. L'àliga és la que té menys coses i gegants també, normalment només cal fer-los les mans. Però els nans si que tenen feineta, neteja de ratllades, retocs de pintura...
El dia a dia de la feina de l'eloi és força variable en funció de l'objecte en què estigui treballant en cada moment, però normalment comença preparant tots els materials i proveint-se dels materials necessaris.
Eloi Romañá, artesà: Hi ha la percepció que aquesta feina és molt especial, és molt rara, però no ho és tant. De fet, només aquí Mataró som tres, ja que ens dediquem a això. No és una cosa tan exclusiva.
Com la majoria d'artistes, Eloi Romañá aspira a poder dedicar temps a les seves obres.
Eloi Romañá, artesà: M'agradaria poder fer alguna peça gran, guai, amb temps. A vegades tens la sensació que la gent, sobretot després de la pandèmia, pressiona per tenir-hi tot ja, al moment, i és una feina que és lenta i a vegades és complicat.
L'artesà mataroní expressa el seu desig que l'artesania de proximitat es valori molt més del que es fa avui dia.