El disseny de parcs de les ciutats s'adapta al canvi climàtic i la sequera. Si fa uns anys s'optava per grans superfícies de gespa i pavimentades, cada cop més s'aposta per permeabilitzar espais, amb l’objectiu de mantenir l'aigua, i garantir un mínim d'un 60% de zones amb ombra. També es tria vegetació que requereixi poca aigua per mantenir-la.
Mireia Rubio, biòloga i paisatgista i sòcia del despatx de paisatgisme MS Paisatge: Aquests dos elements són els més importants que es treballen en l'àmbit del disseny. Un és fer espais permeables, que l'aigua no surti del parc sinó que s'hi quedi i s'infiltri en el terreny. I la segona fer espais amb una superfície ombrejada molt elevada perquè es converteixin realment en refugis climàtics. Està calculat que la temperatura en aquests espais pot ser 5, 6 o 7 graus inferior.
Un dels reptes de l'arquitectura paisatgística és posar de relleu la importància de la vegetació dins l'entramat urbà. Moltes de les peticions que els arriben de la ciutadania tenen relació amb els residus que deixen els arbres, les al·lèrgies o l'aixecament del paviment que generen. Però per sobre d’aquestes molèsties, els professionals assenyalen que cal prioritzar els grans beneficis que aporten, sobretot els arbres, a la ciutat.
Mireia Fernández Terricabras, enginyera agrícola i paisatgista a MS Paisatge: A la ciutat tenim problemes d'al·lèrgies, d'aixecament de paviments, tot a vegades no es pot. O que no tinguin punxes o no embrutin... és una demanda per part de la ciutadania, però és difícil.
Mireia Rubio, biòloga i paisatgista i sòcia del despatx de paisatgisme MS Paisatge: Fer valdre els beneficis ecosistèmics que ens ofereixen els arbres davant alguns inconvenients. A vegades el ciutadà només percep els inconvenients i no és conscient, perquè potser no hem fet la feina didàctica d'explicar quins beneficis pot tenir un arbre a la teva finestra encara que et tapi la vista.
D’ara endavant un dels objectius és identificar les espècies vegetals que siguin prou resistents al canvi climàtic. Arbres com els til·lers o els aurons pateixen molt els efectes de la sequera, i per això cada cop es veuran menys en parcs i espais verds urbans. En canvi, es comença a apostar per espècies més resistents a la calor com el lledoner, el magraner o la falsa acàcia.