La Gemma té una lesió crònica a l’espatlla. El seu company li va presentar l’Eduard S., un fisioterapeuta de Sant Pol de Mar que la va visitar en diverses ocasions durant un any. Tot i que algunes situacions la incomodaven, inicialment no les va identificar com un abús. Fins que un dia, abans de començar la sessió, es va dutxar davant seu, nu. La penúltima vegada que va anar a la consulta, ell li va demanar que es despullés del tot.
Gemma: Després d’aquell massatge, que va ser aparentment normal, em va dir que m’assegués a la llitera i tanqués els ulls per no marejar-me. Ell també va pujar-hi i em va abraçar. Anava despullat, vaig quedar bloquejada. Van trucar el timbre i en aquell moment em va fer un petó. Va baixar de la llitera, es va vestir i va anar a obrir la porta. Jo em vaig vestir i vaig marxar. Va ser la primera vegada que ho vaig parlar amb algú, vaig trucar una amiga. Però en aquell moment no vaig pensar que havia estat abusada, sinó que potser es volia embolicar amb mi.
Aquella mateixa tarda hi va tornar amb la intenció de dir-li que s’havia equivocat i que ella no hi volia res. “Em va respondre que sentia una connexió especial amb mi”, recorda la Gemma. La setmana següent hi va anar per última vegada. El va haver d’aturar quan s’hi va apropar per fer-li un altre petó.
Gemma: Juga amb fer-te creure que hi ha una relació íntima o personal. Et va fent preguntes i traient temes per generar un vincle de confiança. I tu vas allà confiant en aquella persona, et treus la roba, et poses a les seves mans.
Va trigar un temps a poder-ho explicar a la seva parella. Necessitava digerir el que havia passat i, a més, ell i l’Eduard S. es coneixien des de la infantesa. Fins que un dia, el soci del seu company li va explicar que una amiga a qui havia recomanat el fisioterapeuta havia tingut una mala experiència. La Gemma i l’Alba en van parlar per telèfon.
Alba: Aquell dia només vam parlar per telèfon, per compartir què ens havia passat a cadascuna. Jo m’havia trobat amb el meu amic uns dies abans i li havia explicat tot. Al veure com s’enfadava, em vaig adonar que no eren imaginacions meves.
L’Alba es volia autoregalar un massatge i havia arribat a la consulta de l’Eduard perquè aquest amic –el soci del company de la Gemma– li havia recomanat. El primer dia li va demanar que es despullés i es tragués les calces. Ella s’hi va negar. A mitja sessió, mentre li feia un massatge per tot el cos, ell li va deixar caure que havia detectat que tenia un bloqueig sexual.
Alba: Li vaig dir que jo creia que no. Però sempre et queda el dubte; m’ho estava dient un professional. Al principi ja m’havia estranyat que ell estigués present mentre em despullava. A mig massatge em va dir que tenia uns pits molt bonics i això encara em va incomodar més. El problema és que comences a tenir dubtes, no saps ben bé si t’ho estàs imaginant tu i entres en una mena de paranoia de què és real i què no. Vam continuar la sessió i al cap d’una estona em va fer un petó a la boca. Em vaig aixecar i li va dir que allò no tocava. Ell ho va justificar, em va dir que ho feia perquè aprengués a dir que no.
Ho va denunciar al Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya. L’organisme va parlar amb ell, que ho va negar, i va comunicar a l’Alba que no hi podien fer res davant l’absència de proves i perquè era la seva paraula contra la de l’Eduard.
Alba: Així que vaig anar fent la meva vida, deixant aquesta experiència una mica arraconada. Tot i que cada vegada que coincidia amb algú relacionat amb Sant Pol ho explicava. Era la meva manera d’anar-ho paint. Amb els amics i la família, però, ho vaig verbalitzar poc i, quan ho feia, em vaig adonar que fins i tot li treia importància.
La Cèlia va rebre el mateix diagnòstic: bloqueig sexual. Arran d’un accident de moto tenia mal d’esquena i el seu germà li havia recomanat l’Eduard. De seguida va començar a fer-li preguntes sobre la seva vida personal i la seva parella. Durant vuit sessions va anar construint una relació de confiança que va començar a trontollar el dia que li va demanar que es despullés del tot per fer-li un massatge energètic i relaxant.
Cèlia: Quan em va demanar que em tragués les calces li vaig dir que no. No entenia per què m’ho demanava, el que m’havia de fer no requeria que jo anés sense calces. Em va estar fent un massatge als pits durant més de deu minuts, acompanyat d’unes respiracions molt rítmiques. Vaig notar que hi havia un contingut sexual molt estrany que em va posar molt nerviosa.
Poc després la Cèlia va decidir canviar d’osteòpata i va demanar consell a la seva professora de ioga, la Gemma. Va ser llavors quan es van adonar que allò que havien viscut no era un fet aïllat.
Cèlia: Tenim la idea que un abús sexual el comet algú desconegut que t’agafa pel carrer i t’obliga a fer alguna cosa amb violència. Però molts dels abusos venen de persones que s’han guanyat la teva confiança i que, com l’Eduard, arriba un dia que traspassen una línia. En aquell moment, però, no ho identifiques com un abús.
Gemma: Estem educades d’una manera que fa que sovint no ens adonem que patim abusos. Arran d’això jo he estat conscient que havia estat abusada. Abusos menys greus, però que no per això deixen de ser abusos.
Alba: Ha de venir un especialista a dir-me que allò és un abús. Perquè jo sento vergonya, em sento culpable, però no ho sé detectar. No podia deixar de pensar: tantes lluites feministes que he fet i em passa això.
Després de compartir les seves experiències van anar al SIAD de Mataró, el Servei d’Informació i Atenció a la Dona, i van iniciar un procés d’acompanyament psicològic.
Cèlia: Hem patit molts comentaris i judicis paral·lels. De gent del poble, de persones conegudes que ens preguntaven per què no ho havíem denunciat en aquell moment.
Gemma: Mai vaig trobar ningú que se sorprengués massa del que havia passat. Una de les primeres coses que vaig sentir de la gent va ser que l’Eduard és una persona molt atractiva i les dones es confonen.
Alba: Jo havia sentit coses com ‘si vols anar a follar, te’n vas a l’Edu’ o ‘que t’hagi fet això t’hauria de pujar l’autoestima.
El 2023 van denunciar les pràctiques d’Eduard S. i el judici, que havia de tenir lloc el mes de maig, es va ajornar fins aquest febrer. La setmana passada, el jutjat penal 1 d'Arenys de Mar els donava la raó. La sentència diu que el fisioterapeuta actuava sense consentiment i per satisfer el desig sexual i el condemna a dos anys d’inhabilitació per tres delictes d’abús sexual. A més, haurà de pagar dues indemnitzacions de 3.000 euros i una de 1.500 a les denunciants i una multa de 10 euros per dia durant 48 mesos: 21 mesos per un abús continuat, 18 per un de consumat i 9 per un altre en mode de temptativa. El fisioterapeuta ha presentat un recurs d'apel·lació.
Cèlia: Ara ja hi ha la condemna i, per tant, no hi ha dubtes que és un abusador sexual. Però dos anys d’inhabilitació em semblen pocs, sobretot tenint en compte que durant la denúncia va continuar fent aquest tipus d’abusos a altres dones.
Gemma: A la sentència es veu que ens creuen, que no se’ns qüestiona. Però dos anys em sembla poc.
Alba: És una manera de fer-nos sentir davant de tota la gent que ha dubtat de nosaltres. De dir: ‘no estem boges, ha passat això’.
Cèlia: Si hagués estat sola, m’hauria costat molt més denunciar i potser no ho hagués fet. Però el fet d’estar acompanyada per altres dones a qui els ha passat el mateix i una psicòloga em va fer tirar endavant.
Gemma: Tot això ens ha ajudat molt i a mi, personalment, estar acompanyada m’ha donat força per fer-ho. Si no, no ho hauria fet.
Alba: Ens hem acompanyat, t’acabes acceptant i veus que hi ha gent que ha passat pel mateix que tu. És un camí difícil, però fer-lo acompanyada és molt més agraït.
Els casos de la Gemma, l’Alba i la Cèlia van tenir lloc entre el 2017 i el 2019 tot i que, tal com recollia el passat mes de setembre l’ARA, almenys 15 dones han patit situacions similars a la consulta d’Eduard S. Per això han creat el correu electrònic per a dones afectades: fisiosantpol@gmail.com.