Diuen que la realitat, a vegades, supera la ficció. I a Mataró en tenim un bon exemple. Durant la Setmana Santa de 1998 es va cometre un gran robatori a la seu central de Caixa Laietana. A la cambra cuirassada, al tercer soterrani, hi havia centenars de caixes fortes amb diners, joies i documents. Durant els dies festius -no se sap quan-, algú -no se sap qui-, va accedir a la cambra, va obrir algunes caixes i es van endur un botí que col·loca el cas en un dels robatoris més grans de Catalunya i l’estat.
Han passat 26 anys i no se’n sap res. Fruit de l’avorriment de la pandèmia, el periodista Santi Carreras va començar a documentar-se. Ha parlat amb diverses persones, ha remenat entre arxius, ha consultat la premsa local de l’època. Però el valor afegit d’aquest llibre és que ha tingut accés al sumari 629/98N, que recull les investigacions policials i tots les moviments dels dies posteriors. Tot i així, encara hi ha més interrogants que respostes.
La Fundació Iluro ha obert les portes de la cambra cuirassada a tvmataró, on hem conversat amb Santi Carreras sobre el procés que ha desembocat en ‘Muts i a la gàbia’.
Santi Carreras, periodista i autor de 'Muts i a la gàbia': Ha generat un punt d’interès. Si això acaba amb un documental o una sèrie, no ho sé... Però si que és veritat que hi ha elements que provoquen la curiositat dels mortals. Més que pels mataronins, que moltes coses ja les coneixen. Avui dia, quan planteges aquest tema a persones que han treballat a Caixa Laietana, o amb gent que podies pensar que hi tenia certa relació professional, ningú en sap res. Com pot ser que no es comentés res si va passar a casa teva?
Una presentació de luxe
La sala d’actes de Can Palauet ha quedat petita aquest dimecres durant la presentació del llibre. Santi Carreras ha estat acompanyat de l’escriptor Sergi Pàmies i del mataroní Xevi Galceran, qui en el moment dels fets treballava a la redacció d’El Punt. Aquest robatori el va portar a fer un gir en la seva trajectòria professional.
