Amb un parc d'edificis molt Vell, sobretot en els diferents barris construïts a la dècada dels 60 i 70, la ciutat de Mataró és un exemple més de municipis que, com Badalona o Santa Coloma, tenen un problema sobre la taula.
Com ho pot afrontar l'Ajuntament? Ahir durant el de debat polític del Mataró al Dia, els representants dels grups municipals van posar sobrer la taula la problemàtica i possibles solucions.
No n'hi ha una de clara, però tots reconeixen que és una tasca que s'ha d'afrontar des de diverses administracions.
Si la setmana passada, en els mateixos estudis Bis Lligonya, eren els constructors els que reclamaven ajudes per rehabilitar els habitatges antics, ahir era el món polític local el que posava sobre la taula la problemàtica que viuen consistoris com el de Mataró. Ciutats amb un 40% d'habitatges amb més de quaranta-cinc anys i que, per tant, haurien de passar la Inspecció Tècnica d'Edificis.
Com s'hi pot fer front?
Sergi Morales, En Comú podem. Doncs amb projecte i lleis, com el tema de la 'Llei de Barris'. Però amb un enfocament no d'intervenció en l'àmbit públic, com d'entrar a les cases de la gent i mobilitzar diners. Aquí té un paper cabdal la Generalitat per fer arribar recursos als Ajuntaments i que aquests els vehiculin per poder rehabilitar aquestes comunitats de veïns.
Amb les mirades posades a la Generalitat, des d'Esquerra Republicana també reclama més inversions en l'àmbit local, i fer fort l'anuncia de Sergi Morales que anunciava que aquesta seria la legislatura de la rehabilitació.
Pim Camprubí, ERC. El senyor Morales deia en un Ple que aquesta havia de ser la legislatura de la rehabilitació. I és clar que calen recursos. De totes les administracions. I de la Generalitat també. I també de l'Ajuntament. De moment, en els documents que ens han fet arribar, no hi ha partides importants en inversió ni en rehabilitació.
Des del PSC Xesco Gomar puntualitza i apunta a que aquestes solucions haurien de dependre de la renda dels propietaris i Carlos Garcia-Cadiz de la CUP puntualitza també aquests criteris. Inversió en la matèria, però acompanyada d'un seguiment perquè l'habitatge rehabilitat vagi destinat a la població a la qual va destinada.
Xesco Gomar, PSC. Haurem d'estipular les quantitats, depenent de la renda. Si no serà impossible. Que les administracions es facin càrrec de la rehabilitació d'edificis de més de quaranta anys a tota Catalunya... estaríem prometent coses que no són viables.
Carlos Garcia-Cadiz, CUP. Per tant, hem de fer un doble programa que es poden fer comptant amb diferents administracions, però sempre garantint que vaig d'acord amb altres condicions, com l'adaptació climàtica, programes com el de plaques solar que està funcionant molt bé.
PP i Vox també s'han pronunciat a favor de la feina col·laborativa entre administracions.
José Casado, VOX. Si les comunitats de veïns no poden fer-hi front, hem de mirar de quina manera l'administració els pot ajudar i buscar les ajudes possibles a la Generalitat o a l'estat.
Cristian Escribano, PP. Per un Ajuntament és impossible abastar aquesta problemàtica, tingui la mida que tingui. Hem de buscar fora com poder-ho entomar. Catalunya, Espanya i Next Generation.
Des de Junts reclamen poder garantir edificis segurs i accessibles a la gent. I proposen la creació d'una Oficina de rehabilitació que pugui gestionar els fons destinats al parc públic d'habitatges, més enllà dels obtinguts fins ara.
Alfons Canela, Junts. Fins ara els fons 'Next Generation' s'han focalitzat en temes de rehabilitació energètica. Això està bé, però és insuficient per totes les comunitats que puguin tenir problemes amb la façana o accessibilitat.
Darrerament, esfondraments com el de Badalona, han posat sobre la taula aquesta problemàtica, sense haver de lamentar cap incident a la capital del Mares