Penes més dures per furtar mòbils i desallotjaments en 48 hores. Aquest és un dels objectius principals de l'Advocacia de Barcelona. De fet, aquest dimarts han realitzat dues propostes per ajudar a combatre aquestes problemàtiques. Unes propostes compartides per tots els alcaldes de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Demanen mesures al govern català i espanyol per ajudar els ajuntaments a erradicar aquests delictes. Les propostes de l'Advocacia de Barcelona incideixen amb la modificació de diferents articles del Codi Penal i de la Llei d'enjudiciament criminal. Entre d'altres, les mesures es fixen en la multireincidència, i en concret per endurir les penes per robar telèfons mòbils. De prosperar aquest canvi normatiu, aquest tipus de delictes passarien a considerar-se un delicte lleu i per tant ja es podria imposar una pena de presó d’un a tres anys i, per tant, imposar també presó preventiva a l’espera de judici i sentència. I també permetre desallotjaments en menys de 48 hores. Ahir, ho van tornar a fer públic amb la presència de l'alcalde de Mataró, David Bote, així com diversos advocats mataronins.
Iniciativa amb accent mataroní
El tema de les desocupacions exprés ja fa anys que es treballa des de la capital del Maresme. De fet, poder desallotjar un habitatge ocupat en menys de 48 hores és l'objectiu de la proposta legislativa presentada el setembre de 2020 a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB). Un projecte que vol donar resposta al creixement d'ocupacions il·legals que s'està produint a l'estat espanyol, amb especial incidència en zones com Catalunya. La proposta està impulsada, entre d'altres, per la degana del Col·legi d'Advocats de Mataró, Maria Pastor, i la regidora del govern mataroní i advocada Núria Moreno. Entre els redactors d'aquest projecte també hi figura l'exdegà del Col·legi d'Advocats de Mataró Julio Naveira, que explicava durant la presentació de la proposta que aquest canvi legislatiu busca principalment que els cossos policials puguin actuar ràpidament en aquelles ocupacions on no existeix un títol que acrediti la propietat o lloguer de l'immoble.
Un canvi de llei que des del sector de l'advocacia consideren necessari i urgent per aconseguir que les persones que hagin vist ocupat el seu habitatge el puguin recuperar amb la màxima rapidesa possible. En aquest sentit, la Degana del Col·legi d'Advocats de Mataró, Maria Pastor, va remarcar que l'actual marc legal no compleix amb aquest objectiu i que això genera una percepció d'impunitat i indefensió a la ciutadania.
La implicació de l'Ajuntament de Mataró
Durant els últims anys, el govern municipal ha intensificat l’ofensiva contra les ocupacions. El dijous 6 d'octubre del 2022 l’alcalde de Mataró, David Bote, es va desplaçar a Madrid per reunir-se amb els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats. L’objectiu de les diferents trobades va ser el de sumar suports per aprovar un canvi legislatiu per al desallotjament exprés dels habitatges ocupats per persones que causen molèsties evidents a la resta del veïnat, en supòsits com el de màfies dedicades al tràfic de drogues o a rellogar els pisos. Una norma que exclouria els casos de persones vulnerables. Bote es va reunir amb Francisco Aranda (PSOE), Carolina Telechea (ERC), Jaume Asens (Podem), Luís Santamaría (PP), Josep Pagès (Junts), i Genís Boadella (PDeCat), diputats que formaven part de l'aleshores Comissió de Justícia. També s’havien de reunir amb Edmundo Bal (Ciutadans), però finalment els va ser impossible per problemes d’agenda