Joan Calabuch Pubill, cosí i palmero de Peret: La característica principal de la rumba catalana és alegria, explosió.
I alegria és el que van portar Peret i els seus palmeros a Eurovisió. El 6 d’abril de 1974 interpretaven ‘Canta y sé feliz’ a Brighton, on tenia lloc la 19a edició del festival.
Joan Calabuch Pubill, cosí i palmero de Peret: Aquesta cançó ens agradava molt, però no en sabíem el significat. Però més tard em vaig adonar d’alguns fragments de la lletra que tenien un punt de protesta: ‘Si en paz no puedes tomar una copa, decir que estás en Europa no sirve de ná’.
Tot i que el ventilador de Peret va portar aire fresc a Europa, el context polític espanyol no acompanyava gaire. Una dictadura a les últimes que just un mes abans havia executat Salvador Puig Antich. Tal com havia explicat en alguna ocasió, Pere Pubill Calaf va participar al certamen obligat i amenaçat pel règim.
Joan Calabuch Pubill, cosí i palmero de Peret: Portàvem dues persones de seguretat amb nosaltres, dos policies secretes. Nosaltres pensàvem que era una cosa normal, no érem conscients del perill que podia comportar fer aquell viatge. En Peret sí ho sabia.
Complint amb el tòpic que a Eurovisió hi ha més dosi de política que de música, els mataronins van quedar novens amb 10 punts. Els suecs Abba van triomfar amb ‘Waterloo’.
Joan Calabuch Pubill, cosí i palmero de Peret: Entre nosaltres dèiem ‘aquests paios no són tan bons per guanyar!’. Però de seguida ens vam adonar que són uns músics extraordinaris i la cançó era molt bona.
Sigui com sigui, el Rei de la Rumba i els seus palmeros van passar, literalment en família, uns dies plens d’anècdotes.
Joan Calabuch Pubill, cosí i palmero de Peret: Érem molt de poble i rèiem moltíssim. A vegades en Peret s’enfadava amb nosaltres perquè a vegades, mentre menjàvem, no podíem deixar de riure. I ens deia ‘què feu?’ i nosaltres li dèiem ‘res, res!’, però quan es girava encara rèiem més.
I és que amb humor i unes bones palmes tot passa millor.