La Destil·leria continua trencant l’estigma sobre l’art, que molts cops es considera car i elitista. Una etiqueta que Agit Baqué, la directora d’aquest espai cultural i galeria s’encarrega de fer caure des que va obrir portes. Ho fa en el dia a dia i, especialment, amb una cita anual que arriba a la recta final i que només amb el nom ja ens dona alguna pista de les seves intencions. ‘Fins a tres-cents’ és una mostra col·lectiva que reuneix obres de 45 artistes. Obres molt diferents entre si, però que tenen un denominador comú: el seu preu no passa dels 300 euros.
Agit Baqué, directora de La Destil·leria: “Ja fa 10 anys que fem aquesta exposició i és una oportunitat per a la gent de Mataró i el Maresme de poder veure els artistes que formen part de La Destil·leria i, a més, cada any tenim gent nova i sempre hi ha sorpreses molt boniques. L’exposició es diu ‘Fins a tres-cents’ perquè el màxim són 300 euros, però podem trobar peces des de 50 euros. És una oportunitat de comprar obra d’original d’artistes consolidats a preus molt assequibles”
Una d’aquestes sorpreses ha estat l’escultor vilassarenc Joan Artigas, acostumat a voltar món, qui per primera vegada ha participat a la mostra. Ja no queda cap de les peces que havia creat per a l’ocasió, s’han venut totes, però experimentar amb nous formats i materials l’ha animat a continuar estirant el fil que ha encetat amb aquest repte.
Joan Artigas, escultor: “Els meus preus són bastant superiors, així que he buscat un tipus de peça que sortís una mica més econòmica del que és habitual en la meva obra per tal d’ajustar-me al preu topall. Alhora, he fet un tipus de peça bastant diferent del que faig habitualment. I quan passa una cosa com aquesta, que fas un ‘invent’ i funciona, el públic ho accepta, per a mi és un gran goig i una il·lusió. A més, a més, és una línia de treball a la qual li veig moltes possibilitats de continuar”
A l’altre extrem, artistes com Cati Lorton, que forma part de la comunitat de La Destil·leria i és una habitual d’aquesta mostra que tanca un any i n’enceta el següent. Ella fa anys que es dedica al gravat perquè li permet aconseguir textures que no són pròpies d’altres tècniques com l’oli o els acrílics. Diu, però, que el gravat continua sent un gran desconegut.
Catherine Lorton, artista: “Goya ja feia gravats i, en canvi, és el gran desconegut. Molta gent el confon amb la serigrafia o la litografia i no tenen res a veure. El gravat és molt més artesanal, les peces es fan una per una. En canvi les altres dues són processos més ràpids. El gravat és lent, curós i hi ha moltes tècniques.”
Al costat de l’escultura i el gravat en aquesta exposició conviuen altres arts com la pintura, el dibuix, la ceràmica, la il·lustració, la fotografia o la joieria. Es pot visitar fins al proper 30 de gener.