El servei de llicències encapçala la llista de queixes que rep la Defensora de la Ciutadania

El mes juliol farà un any que l’advocada Núria Calpe va ser nomenada Defensora de la Ciutadania. En declaracions al programa l’Entrevista, Calpe ha explicat quines son les principals queixes rep. Destaca en primer lloc el servei de llicències per fer obres, obrir comerços i altres activitats. La Defensora argumenta que en la majoria de casos se superen els dos mesos de termini que marquen les ordenances. Segons Calpe, hi ha un volum de feina que supera els serveis de l’Ajuntament. També ha destacat que ha rebut bastantes queixes pel nou sistema de recollida de residus. I ha lamentat les dificultats i impotència per resoldre situacions que afecten a les persones més vulnerables, amb l’habitatge al capdavant.

NÚRIA CALPE, Defensora de la Ciutadania

Malauradament, i em dol dir això, el rànquing l’encapçala el servei de llicències. No tant perquè ho facin malament, que no ho fan, sinó perquè és un servei molt tècnic i té pocs recursos, en general tots tenen pocs recursos, tots se'm queixen del mateix. El més greu és l’endarreriment. Hi ha una ordenança que diu que una llicència s'ha de donar en dos mesos i, evidentment, gairebé cap es dona en aquest termini. Per tant, la gent que està pendent que se li tramiti una llicència d'obres o d'activitat ve a queixar-se perquè s'està incomplint la normativa. I, evidentment, això és un perjudici per la gent que està esperant aquella llicència, aquell permís per poder obrir un negoci, fer unes obres, per poder anar a viure en una casa, etc.

Després tenim el servei d'ingressos, que resol recursos contra taxes, contra denegacions de bonificació, liquidacions de plusvàlues. Jo no dubto que la gent que hi ha en aquests serveis treballa molt, Però hi ha un volum de feina que supera els mitjans que tenen. I, per tant, les queixes també venen per aquí.

El nou sistema de residus, tant de recollides domèstiques com de recollides comercials també va generar moltes queixes.

A mi els temes que més em dolen, els més punyents, són temes de padró, temes de convivència i civisme. Temes de gent molt vulnerable que es queda sense habitatge i que tenen moltes dificultats per tirar endavant. Perquè aquí veig que, malgrat que l'Ajuntament fa la seva feina i fa els serveis que ha que donar, són problemes socials que no els podem resoldre. Ni l'Ajuntament ni jo. I això sí que cou més.