Joan Jubany: “Nosaltres el que busquem és la veritat real”

El cas de l’assassinat de la mataronina Helena Jubany arribarà a judici. La jutgessa ha acordat obrir judici oral contra Santi Laiglesia, l’únic acusat en un procés que haurà de resoldre un jurat popular. Per a la família és un pas llargament esperat, després d’anys de lluita per aclarir què va passar. Però arribar a judici també obre nous interrogants: quines respostes en poden obtenir i quin paper hi pot tenir l’enorme repercussió pública del cas? En parlem a La Setmana amb Joan Jubany, germà de l’Helena i portaveu de la família.

Han passat uns dies des que heu sabut que el cas arribarà a judici. Què ha canviat a casa vostra?

S’ha tancat una etapa llarguíssima de gairebé 25 anys, que era el moment de la investigació, de la instrucció de la causa. Divendres passat va quedar com a etapa superada, com a pantalla passada, i el que afrontem ara és la nova etapa, que és el judici oral.

Joan Jubany, germà de l'Helena Jubany “Divendres, als jutjats de Sabadell, vam trobar molt a faltar mon pare, que ha sigut un puntal i que per mi era un motor per arribar tant com ens fos possible a la veritat. Ens ha deixat tan ben ensenyats que això ens motiva a continuar la lluita. ”

Com heu viscut aquests darrers mesos, entre la necessitat de trobar respostes i començar a poder tancar aquest capítol?

Malauradament, aquests darrers mesos el que ha passat és que mon pare es va morir el mes de juny sense saber com acaba aquest procediment judicial. Jo no volia que els meus pares es morissin sense acostar-nos tant com poguéssim a la veritat o, si més no, fins que s’hagués realitzat el judici i hagués quedat vist per sentència. L’estratègia de la defensa de l’actual encausat ha sigut dilatar i allargar tant com pogués el procés després que sortís de la presó, perquè quan estava a la presó sí que tenien pressa. Divendres, als jutjats de Sabadell, vam trobar molt a faltar mon pare, que ha sigut un puntal i que per mi era un motor per arribar tant com ens fos possible a la veritat. Ens ha deixat tan ben ensenyats que això ens motiva a continuar la lluita. Ara ja ho fem no només per l’Helena, sinó també per mon pare. Intentem acostar-nos tant com puguem a la veritat, que és el que necessitem per tancar el dol i poder-nos acomiadar de l’Helena com sempre hem volgut.

Què falta perquè comenci el judici i quina previsió de calendari teniu?

Ja sabeu que el món de la judicatura és un món a part de la vida real. Si més no, jo ho estic aprenent al llarg d’aquests 25 anys. Pel que em diuen, l’Audiència de Barcelona, que és on s’ha de celebrar aquest judici amb jurat popular, té les vistes plenes fins, com a mínim, a l’estiu de l’any que ve. Per tant, ens diuen que a partir de l’estiu del 2027 és quan és possible que hi hagi una data del judici. Acostuma a passar un any o un any i mig entre que es decideix anar a judici i se celebra.

Has distingit entre la veritat que establirà la justícia i la veritat del que va passar. Quines preguntes necessiteu que es responguin?

La necessitat que tenim, i el que considerem que serà fer justícia, és saber qui, com i per què van matar la meva germana, l’Helena Jubany. Tal com està muntat el sistema, la manera formal de conèixer-ho és a través dels tribunals de justícia. Ara ja sabem que se celebra el judici contra l’únic encausat sobre qui tenim proves concloents que estava a l’escenari del crim. D’aquest judici en sortirà una sentència, no sabem quina, i en sortirà la veritat oficial. Nosaltres el que busquem és la veritat real. Procurarem que aquesta veritat oficial s’acosti tant com sigui possible a la veritat real i, per això, desplegarem, amb tota la intel·ligència de què siguem capaços, les proves i els testimonis a la sala on se celebrarà el judici.

Joan Jubany, germà de l'Helena Jubany “Ja no és la causa d’una família perquè es faci justícia. M’atreviria a dir que una immensa majoria de la societat catalana ha fet seva l’Helena Jubany i reclama la justícia que demanem nosaltres, que és saber la veritat.”

La prova de l’ADN ha estat determinant per arribar fins aquí i la defensa qüestiona una possible contaminació. Com us prepareu per sentir aquestes al·legacions?

Durant molts anys, l’acusat i el seu entorn més immediat, altra gent que d’una manera o altra estan implicats o saben coses i no les han explicat, han callat com uns putes. Fins ara, la seva resposta ha sigut el silenci. L’altre dia vam començar a sentir el seu advocat, amb una capacitat d’inventiva bastant surrealista, donar explicacions al fet concloent que hi ha ADN d’aquest senyor al jersei que portava l’Helena el dia que la van matar. Això ens dona la idea que ens hem de preparar per sentir moltes explicacions estrafolàries. Fins ara hi ha hagut silenci; suposo que ara començarà a haver-hi inventiva. Som conscients que no serà un camí fàcil, que algú que ha estat 25 anys callant com un puta no s’il·luminarà i dirà: «Va, us explico com va anar». Però la nostra feina és posar tots els elements que puguem sobre la taula per aconseguir que qui sap coses les expliqui.

El cas de l’Helena ha tingut molta repercussió mediàtica. Això us ha ajudat a arribar fins aquí?

Sí, evidentment. Hi va haver una primera fase d’instrucció que es va tancar el 2005 perquè en aquell moment no hi havia proves prou contundents per anar a judici. El cas va quedar arxivat. Vam estar parlant amb el jutge i amb la policia. El jutge ens deia: «Si la policia no porta proves noves, no puc reobrir el cas». La policia ens deia: «Si el jutge no m’ho ordena, no puc investigar pel meu compte». Aquí vèiem que estàvem topant contra una paret i que la judicatura i la policia no resoldrien l’assassinat de l’Helena. Bàsicament va ser idea de mon pare. Vam fer un canvi de xip i vam dir: «Anem a recordar l’Helena en positiu, perquè aquí només prendrem encara més mal». És quan creem l’Associació Helena Jubany, el Premi Helena Jubany, etcètera. Van passant els anys fins que, primer en versió ràdio, amb la guionista Lídia Orriols, que contacta amb nosaltres, i després en versió televisió, Crims, d’en Carles Porta, dona difusió mediàtica al cas de l’Helena. Això és un gir. Sobretot gent de Sabadell comença a contactar amb nosaltres i ens aporta elements, proves: «Jo aquest el conec», «Jo aquest me’l trobo no sé on». A partir d’aquesta implicació social, especialment als entorns de Sabadell i Mataró, infinitat de gent aporta nous elements i noves proves. Amb la inestimable intel·ligència que hi aporta en Benet Salellas, com a advocat de la família, ell s’encarrega de destriar quins elements són importants i quins són, de moment, prescindibles, per posar una acusació molt ben estructurada damunt la taula del jutge. Així aconseguim una cosa que semblava impossible: que després de 20 anys es reobrís la causa i es tornés a investigar. Ha sigut una muntanya russa emocional i una carretera plena de revolts. Cada cop que semblava que ja encaminàvem el camí recte cap al judici, sempre han aparegut revolts imprevistos i girs de guió. En alguns moments, fins i tot ens hem plantejat: «Hòstia, tirem la tovallola». Però la força que ens dona saber-nos acompanyats per tanta i tanta gent que ha fet seva la causa de l’Helena Jubany… Ja no és la causa d’una família perquè es faci justícia. M’atreviria a dir que una immensa majoria de la societat catalana ha fet seva l’Helena Jubany i reclama la justícia que demanem nosaltres, que és saber la veritat. Això, fins i tot en moments baixos, ens dona força per continuar lluitant. De moment hem arribat on hem arribat i penso que en podem estar satisfets.

Joan Jubany, germà de l'Helena Jubany  "Queda bastant en evidència que, si no fos per l’impuls que hi hem estat donant des de la família, acompanyats per tanta i tanta gent que ens ha fet coixí i ens ha donat força, no hauríem arribat fins aquí

Què diu del sistema que hagi de ser una família i el seu entorn qui estiri el carro per arribar fins aquí?

Què n’he de dir jo? Evidentment, no és el sistema que jo m’hauria inventat ni el que voldria per a un país lliure on m’agradaria viure. Però és el que tenim. Queda bastant en evidència que, si no fos per l’impuls que hi hem estat donant des de la família, acompanyats per tanta i tanta gent que ens ha fet coixí i ens ha donat força, no hauríem arribat fins aquí. Especialment per persones concretes que han aportat els seus coneixements científics i d’informàtica forense. Cervells d’aquesta nostra societat que han fet la feina que no havia fet la policia i ens han permès arribar, si més no, on som ara: a les portes d’un judici.

El judici el decidirà un jurat popular. La repercussió mediàtica pot beneficiar o perjudicar la vostra part?

No t’ho sabria valorar. Hi ha elements a favor i elements en contra. En teoria, un jurat popular hauria d’estar compost per persones que no coneguin el cas sobre el qual s’han de pronunciar. Jo crec que avui dia, a Catalunya i als Països Catalans, és impossible trobar algú que no sàpiga qui és l’Helena Jubany i que la van assassinar. No sé com es resoldrà això, però entenc que hi ha els mecanismes per fer-ho. El sistema ens diu que els assassinats els sentencia un jurat popular. Així és com està muntat. Per tant, ja ens ho trobarem.

Quan arribi el judici, què necessitareu dels mitjans de comunicació?

La família, i és un paper que m’ha sortit o m’ha tocat assumir a mi, ens hem exposat o sobreexposat molt mediàticament en moments en què calia fer pressió perquè el sistema, la judicatura i la policia no estaven responent i ens tocava prémer. Hem posat la cara no perquè ens vingués de gust, sinó per desencallar una instrucció que estava encallada. El novembre o desembre passat, quan la jutgessa va enviar el senyor Laiglesia a presó preventiva, la família, en Benet i els amics em van dir: «Joan, ara t’has de cuidar tu, descansa». Vaig explicar a la premsa i públicament que aquesta sobreexposició havia aconseguit els objectius que ens plantejàvem. Per tant, com que no ho fem per gust, tocava retirar-nos, descansar i cuidar una mica la nostra intimitat. Això és el que hem estat mantenint durant tot aquest any. Avui, sobretot perquè sou la televisió de Mataró, que també ha sigut casa de l’Helena, que hi va ser periodista, estem fent aquesta entrevista. Però jo, sincerament, no tinc cap ganes de continuar sobreexposat mediàticament. Què demanem als mitjans? Que transmetin la veritat del que passa allà tal com passi. No sabem què passarà, ja ho veurem, i si cal donar el nostre punt de vista, ja el donarem. Ara que finalment sembla que el mecanisme de l’administració de justícia funciona, deixem-lo treballar. Que sigui el jurat, després d’haver escoltat les parts i les proves, qui sigui capaç de valorar la participació de la persona que serà jutjada en l’assassinat de l’Helena.

Joan Jubany, germà de l'Helena Jubany “Si la volien fer desaparèixer, no ho han aconseguit. Possiblement l’Helena ens sobreviurà a tots plegats. Si més no, això és bonic.”

En paral·lel a aquest procés, heu aconseguit mantenir viu el nom de l’Helena en l’àmbit literari.

Sí. Qui va matar l’Helena volia fer-la desaparèixer del món i de la memòria. Crec que una cosa bonica que estem aconseguint amb el Premi Helena Jubany és mantenir-la viva en el record i transmetre any rere any, i en portem 19, la seva passió per la literatura i per la transmissió oral dels contes. Cada dos de desembre l’Helena fa nous amics: qui guanya el Premi Helena Jubany i la gent que s’hi ha presentat. Cada any afegim un nou conte a la maleta de contes que l’Helena havia deixat encetada, tot just quan començava a projectar la seva carrera com a contacontes. Si la volien fer desaparèixer, no ho han aconseguit. Possiblement l’Helena ens sobreviurà a tots plegats. Si més no, això és bonic.