El ‘desvío’ de Mataró: 100 anys del túnel subterrani que protegeix el centre de les rierades

A simple vista, no s’hi veu res, però sota els carrers de l’Avinguda Amèrica hi ha una infraestructura que fa més d’un segle que treballa per protegir el centre de Mataró de les grans rierades. És el desviament, conegut popularment com ‘el desvío’. És una gran construcció subterrània que permet reconduir les aigües que històricament baixaven per la riera de Ciera fins a la de Sant Simó. 
 

Són quatre metres d’amplada recorren el subsòl, ocults a tothom, des del passeig de Carles Padrós, passant pel turó del Primer de Maig i l’Avinguda Amèrica fins a l’altre extrem de la ciutat. Una calaveguera subterrània que pot assumir un cabal de fins a 10 metres cúbics d’aigua per segon. 

 MASMM, arxiu fotogràfic” Fototípia Thomas, Barcelona, Col·lecció Francesc de P. Enrich i Regàs, Barriendos-Pomés, 1993. 
 

De canal a cel obert a túnel subterrani

Per entendre per què es va construir, fa falta remuntar-se en l’històric de la ciutat, quan la trama urbana es va començar a perfilar al voltant de la riera de Cirera. Les inundacions al centre de la ciutat eren freqüents i es buscaven solucions. Després d’estudis per soterrar la riera, desviar-la i canalitzar-la fins a la de Sant Simó es va acabar imposant. 
 

 

Ferran Guri, responsable manteniment de clavegueram d’Aigües de Mataró: El desviament és important perquè ens dona un increment de seguretat hidràulica en el centre de Mataró. Abans, les aigües de la riera circulaven per la mateixa riera, arribaven a la zona de la rambla i discorrien cap al mar pel que ara coneixem el carrer Lepanto.

El desviament és una idea que es va presentar per primera vegada el 1851 de la mà de l'arquitecte Elies Rogent, el mateix qui va dissenyar La Presó. El 1912 es va aprovar el projecte definitiu i les obres es van iniciar el 1916. Es van allargar fins al 1925 i van tenir un cost de més de 300.000 pessetes, en una de les principals inversions de l'Ajuntament d'aquella època, amb un cost compartit amb l'estat. Inicialment, però, el desviament no era el túnel que avui queda amagat sota la ciutat. Era un canal a cel obert, revestit amb pedra. Amb el creixement urbà de Mataró, aquesta infraestructura va quedar integrada dins la trama urbana. Es van construir ponts, com el que se situava a l'alçada de la Llar Cabanellas, per permetre el pas dels carrers i, posteriorment, es va anar cobrint en diferents trams. El definitiu, als anys 70. 

El futur del drenatge urbà

El desviament també permet entendre un dels reptes actuals de les ciutats: què fer amb grans quantitats d’aigua que arriben en molt poc temps. Els episodis de precipitació intensa posen a prova les xarxes de drenatge i obliguen a disposar d’infraestructures capaces de conduir i gestionar grans cabals un segle més tard, com és el cas del desviament.

Ferran Guri, responsable manteniment de clavegueram d’Aigües de Mataró: El futur del drenatge urbà serà més complex del que nosaltres podem entendre ara, que és treure l'aigua de la pluja ràpidament fora de la ciutat. S'està començant a veure que l'afectació mediambiental d'aquests abocaments quan plou s'ha de gestionar. Hi ha certes maneres de començar a fer-ho i de tractar aquesta aigua a la mateixa ciutat. Per exemple, amb els sistemes urbans de drenatge sostenible que consisteixen en aconseguir que espais de nuclis urbans dins la ciutat tinguin espai de filtrar aigua al subsòl abans que es converteixi en un “residu” que s'ha de gestionar perquè s'ha d'expulsar ràpid de la ciutat. És una manera de disminuir els abocaments del clavegueram quan plou en el medi natural, la contamincació i gumentar la capacitat dels aqüífers de Mataró aportant-lis aigua de pluja.