Les cases de cos, l'arquitectura amb més essència maresmenca

Són una imatge icònica. Les cases de cos es mantenen a dia d’avui com a la tipologia d’habitatge amb més accent maresmenc i han tingut un paper fonamental en la configuració dels nuclis antics dels pobles de la comarca. 

Construïdes entre els segles XVI i XX, són cases estretes i allargades, habitualment entre mitgeres, que s’anaven agrupant en fileres seguint els camins preexistents o adaptant-se a la topografia del terreny. D’aquí en deriva l’origen de la seva paraula, que recau en l’evolució del terme llatí “cursus”, que designava el trajecte o la línia d’un camí o carrer. Amb el pas al català antic, es referien a “còrs”, i amb la fonètica va evolucionar fins a “cos”. 

La façana tradicional sol presentar tres obertures principals: el portal, el balcó i una finestra a la planta baixa, disposades de manera asimètrica. Tot i que l’estructura es manté, els elements decoratius varien segons l’època. 

Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme: Aquestes cases entre mitgeres formaven part d’un ofici que passava de pares a fills. Els mestres de casa van fer fortuna i això fa que hi hagi aquesta harmonia. Després hi ha elements estètics de cada època, com les barres helicoïdals (barrots torçats en espiral) del s. XVIII. A finals del s.XIX i principis del XX ja són de maó. Tècnicament i estilísticament canvien, però morfològicament sempre és la mateixa casa. Més endavant també hi ha arquitectes, com Puig i Cadafalch, que en dissenyen amb les seves singularitats.

Una casa vinculada als oficis
 

Més que un habitatge, la casa de cos tradicional era també un espai de treball. La planta baixa acollia l’ofici familiar, amb els estris, el despatx o l’obrador, mentre que les plantes superiors tenien l’ús residencial. Al Maresme, aquesta tipologia va estar especialment vinculada a famílies de pescadors.
 

Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme: Generalment, no només eren cases. A la planta baixa s’hi desenvolupava un ofici. Trobem uns portals amples i, a la vora, el despatx o l’obrador. Ara totes les cases tenen usos residencials, tot i que algunes mantenen uns locals al pis inferior.

De la conservació de Vilassar de Mar a la distorsió de Mataró
 

Tot i que també se’n poden trobar a Barcelona, el Maresme és un dels territoris on aquesta arquitectura es conserva amb més abundància, especialment als nuclis antics dels municipis. Vilassar de Mar n’és un dels exemples més destacats, amb carrers sencers on les cases mantenen encara la seva coherència original.
 

Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme: Aquesta tipologia de cases no només les trobem al Maresme, sinó que també n’hi ha a Barcelona. Allà on es manté amb més abundància és als nuclis antics dels pobles d’aquí la comarca. Sempre parlem de Vilassar de Mar, que té línies completes de cases de cos ben conservades. A Mataró és més irregular. Han estat reconstruides amb edificis que distorsionen la idea de conjunt. Els plans urbanístics no han previst la conservació volumètrica dels carrers, sinó la conservació d’elements concrets.

Aquesta diferència entre municipis explica que, mentre en alguns punts del Maresme encara es poden identificar fileres completes de cases de cos, en d’altres la tipologia ha quedat més fragmentada per transformacions urbanístiques posteriors. A Mataró es mantenen en alguns punts de la ciutat, així com les més icòniques són les del Passeig Marítim, al Callao.
 

A dia d'avui, les cases de cos continuen sent una de les expressions més recognoscibles de l’arquitectura tradicional maresmenca i es poden reconèixer en altres punts com El Masnou, Premià, Arenys i Canet de Mar, entre d’altres.