L'Ajuntament de Mataró contraataca i porta Antifrau als tribunals

L'Ajuntament de Mataró ha decidit passar a l'acció en el pols que manté amb l'Oficina Antifrau de Catalunya. A través d'un recurs contenciós administratiu presentat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ha denunciat que l'organisme ha vulnerat els seus “drets fonamentals” en la tramitació d'un nou expedient sancionador.

El litigi torna a girar al voltant del conflicte laboral amb l'extreballadora municipal que va alertar de presumptes contractacions irregulars. Ara, el motiu de la disputa és que, en el mateix expedient que s'ha obert, es comunica la suspensió immediata de forma “indefinida” fins que no hi hagi “sentències fermes” en els dos procediments judicials en curs. Una circumstància que el govern municipal considera que el deixa en una situació “d'indefensió absoluta”.

Miquel Àngel Vadell, regidor de Bon Govern, Bona Gestió i Estratègia de futur: Vull destacar que sempre hem respost a totes les recomanacions i requeriments d'Antifrau; hem col·laborat en tot moment amb la justícia i hem lliurat tota la documentació que se'ns ha demanat. Per tot això, pensem que ara sí que s'han vulnerat drets fonamentals i, per aquest motiu, hem presentat un recurs contenciós administratiu.

Uns fets “prescrits” 

El consistori al·lega que la darrera resolució d'Antifrau, notificada a finals de maig, atribueix infraccions vinculades a unes suposades represàlies contra l’alertadora. Segons aquest òrgan, les accions haurien estat perpetrades per una treballadora en actiu i dos antics empleats, però el dictamen els priva del dret a defensa davant d’aquestes acusacions. Tampoc li ofereix la possibilitat d’exposar la seva versió sobre uns fets que, a més, considera que ja “haurien d’haver prescrit”.

Miquel Àngel Vadell, regidor de Bon Govern, Bona Gestió i Estratègia de futur: Fa tres anys ja vam dir que tot plegat era fruit d'un conflicte laboral, i així s'ha demostrat. Estem convençuts que en aquest cas passarà el mateix. Seguim treballant amb transparencia. Tal com vaig afirmar en aquel moment, l'Ajuntament no té res a amagar. Confiem plenament en la bona gestió i hem de continuar defensant la reputació d'aquesta treballadors i de la institució.

Les contractacions irregulars, arxivades

La decisió d'Antifrau de paralitzar el cas arriba després que s'hagi arxivat de forma provisional una de les causes. En concret, la que feia referència a la contractació de quatre càrrecs municipals. La jutgessa va concloure que els processos de selecció no tenien rellevància penal, i va descartar l'existència d'indicis de criminalitat i de delictes de prevaricació i falsedat documental.

L'assetjament laboral, pendent

L’altre front, centrat en un suposat assetjament laboral, continua viu. El procés afecta cinc funcionaris i exempleats municipals i, a hores d’ara, es troba a l’espera que la jutgessa decideixi si hi haurà judici o si, tal com va anunciar la defensa de l'Ajuntament el febrer passat, la causa s'acaba arxivant. 

Carles Monguilod, advocat de l'Ajuntament: La instrucció s'ha acabat. És obvi des del meu punt de vista —i quasi diria que m'hi jugaria el meu instint professional, si és que en tinc després de tants anys— que el resultat serà un sobreseïment. Ja està demanat perquè, sincerament, em sembla que tant la jutgessa com la fiscalia ja tenen clar que no hi ha motiu per obrir la segona fase, que seria el judici oral. De fet, estem esperant el timing processal oportú, perquè ja no queden diligències d'investigació per fer, i les que s'han dut a terme són, per a mi, concloents: no hi ha cap tipus d'indici delictiu en aquesta segona causa.

L'ombra d'un conflicte laboral

El procés judicial es va iniciar a partir d'una querella presentada per la Fiscalia arran de la denuncia que va fer la mateixa extreballadora i, posteriorment, el grup municipal de VOX.  Els fets, però, es remunten a l'any 2022, quan l'alertadora va posar en coneixement de l'Oficina Antifrau de Catalunya les pràctiques suposadament delictives en la contractació de personal i es va obrir una investigació.

El govern municipal sempre ha defensat que el cas respon estrictament a un conflicte laboral intern amb aquesta arquitecta que va perdre la plaça en un procés d'estabilització de la plantilla, després d'anys com a interina.

Tracte “discriminatori i injust”

La lluita d'Antifrau se centra ara a intentar demostrar que l'extreballadora va rebre un tracte “discriminatori i injust” durant la valoració de mèrits del procediment selectiu que va tenir lloc el 2023, quan l'organisme li va atorgar la condició de persona alertadora protegida. Una conducta que, defensa, pot constituir una infracció “molt greu”.