90 anys de l’assassinat que va commocionar Mataró

Nou dècades després del seu afusellament, el record del beat Josep Samsó i Elies continua ben viu a Mataró. La petjada de qui fou rector de la basílica de Santa Maria es manté com un símbol en la memòria col·lectiva de la ciutat. Aquell 1 de setembre de 1936, en els primers compassos de la Guerra Civil, es consumava un dels episodis més tràgics i de major impacte a la capital del Maresme amb l’execució del mossèn a mans d’una columna de milicians.

Lideratge i tensió social

Nascut a Castellbisbal, Josep Samsó havia arribat a Mataró el setembre de 1919 i cinc anys després es va convertir en el rector titular de Santa Maria. Des d’aleshores va exercir un notable lideratge pastoral, pedagògic i social que el va situar al bell mig d'una ciutat cada cop més polaritzada i en un context històric —el de la Segona República— extraordinàriament convuls. Samsó es va erigir en el referent més visible de l’Església mataronina i en un dels seus defensors principals.

Un rector carismàtic i abnegat

Testimonis de l’època el recordaven com un home seriós, però capaç de provocar cues al confessionari i de reunir centenars d'infants durant les jornades de catecisme. El rector també va fomentar el cant popular durant les celebracions eclesiàstiques, la pràctica d'exercicis espirituals per a homes i va aconseguir que el temple de Santa Maria fos erigit com a basílica menor l'any 1928.

Definit com un home de gran capacitat de treball, recte i de caràcter ferm, la seva determinació es va posar a prova durant els fets del 6 d'octubre de 1934. Un escamot armat va irrompre a Santa Maria i va provocar un petit incendi a l'altar major mentre amenaçava el rector i altres membres de la parròquia per forçar-los a participar en la destrucció de l’església. Finalment, les flames no van causar grans desperfectes gràcies al campaner, que va aconseguir burlar el grup i donar la veu d'alerta perquè diversos veïns acudissin a auxiliar-lo i evitar un mal major.

D'amagat al Carreró a la detenció

Samsó va interpretar aquell episodi com un avís que la situació empitjoraria. Tot i això, va mantenir les seves tasques sacerdotals fins al mateix 19 de juliol de 1936. Aquell diumenge d'esclat revolucionari va haver d'abandonar la rectoria i buscar refugi en cases de feligresos. Amagat en un immoble del Carreró, el 27 de juliol —diada de les patrones Santa Juliana i Santa Semproniana— va ser testimoni de la destrucció de les estàtues que coronaven la façana de la basílica.

La situació s'agreujava per moments i la seguretat del clergue i de la família acollidora perillava. El 29 de juliol es va decidir que intentaria marxar en tren cap a Barcelona per buscar suport. Per tal de no ser reconegut, es va tenyir els cabells, es va deixar créixer el bigoti i va canviar la sotana per un vestit de carrer i ulleres. Amb aquesta aparença va arribar a l'estació de Mataró a primera hora del matí.

Com recorden els testimonis, a l'andana hi havia poca gent i el rector va intentar passar desapercebut. Malgrat la disfressa, una dona el va reconèixer i va donar l'alerta als milicians, que el van detenir i el van traslladar a la Presó de Mataró.

El tràgic final

Josep Samsó s'hi estaria un mes abans que no el matessin. L'1 de setembre, milicians de la CNT que marxaven al front d'Aragó van exigir el seu lliurament per afusellar-lo. El van portar al cementiri i li van disparar un tret a la cara. Samsó va morir amb els braços en creu, de cara a Mataró i havent abraçat i perdonat els seus executors.

Venerat per l’Església catòlica des de fa dècades, el rector va ser beatificat el 23 de gener de 2010 a la mateixa basílica de Santa Maria en una cerimònia històrica, esdevenint la primera celebrada a Catalunya des del segle XII.