Tenir un càncer de mama als 25 anys: la història de Mariona Robert explicada a les xarxes

La Mariona Robert tenia 25 anys quan li van diagnosticar un càncer de mama, i ara en té 26. Un any després, la vilassarenca ha convertit la seva experiència en una manera d’acompanyar altres persones que passen per situacions similars i de conscienciar sobre la malaltia. El 6 de gener del 2026 va obrir el perfil d’Instagram @not.your.pink, on comparteix el seu procés de recuperació amb naturalitat i sense amagar les dificultats físiques i emocionals que comporta el tractament. El compte ja supera els 20.000 seguidors.

Mariona Robert, @not.your.pink: Estava sola a l’Hospital i mirava a Instagram la gent celebrant el Nadal. No em veia res reflectida, estava molt lluny de la meva realitat. No podia empatitzar. Vaig pensar que igual algú del meu costat estava sentint el mateix i que, si ho compartia, potser se sentiria més acompanyada. També per la gent que no estava passant el mateix que jo, que sabessin que eren molt afortunats.

Un procés compartit 

El procés de la Mariona ha inclòs quimioteràpia, immunoteràpia, diverses intervencions quirúrgiques i radioteràpia. Abans d’iniciar el tractament, també es va sotmetre a un procés de preservació de la fertilitat, davant del risc que la quimioteràpia afectés la fertilitat. 

Mariona Robert, @not.your.pink: La meva vida va canviar, es va parar de cop. Igual amb 50 anys no, li trec importància, però no t’has de preocupar de buscar feina, ni parella perquè ja en tens i també tens fills... Tenia molts fronts oberts que, de sobte, es tanquen i només et centres a sobreviure. 

Ara, ha entrat en remissió, una situació en què no es detecten cèl·lules canceroses amb les proves disponibles. Aquest pas li permet començar a reconstruir la seva vida, tot i que la recuperació també implica assumir que l’experiència viscuda ha canviat la manera com es percep a ella mateixa i el seu futur.

Mariona Robert, @not.your.pink: Abans entenia estar sa com l’absència de dolor i ara està més relacionat amb “la meva vida no està en risc”. (...) Amb el càncer vaig entregar el meu cos als metges perquè em curessin. Me l’han retornat, suposadament sa. Era un cos que jo ni reconeixia. En moltes ocasions tinc la dualitat de no reconèixer-me. Em falta un tros de pit, però m’han retornat el cos. 

Més enllà de les conseqüències físiques, el diagnòstic ha suposat un punt d’inflexió en la seva vida personal i professional. La malaltia va interrompre una etapa de creixement en què començava a construir el seu futur laboral, social i afectiu. També l’ha obligat a adaptar-se als canvis en el seu cos i a conviure amb una nova manera d’entendre el temps i les prioritats.

La importància de la detecció precoç 

El càncer de mama és molt menys freqüent en dones joves que en dones de més edat, i els programes de cribratge poblacional s'adrecen principalment a franges d'edat superiors. A Catalunya, s’adreça a dones entre els 50 i 69 anys, ja que la majoria de casos es detecten a partir d’aquesta edat.

En el cas de la Mariona, la insistència davant d'un bony que havia detectat al pit va ser decisiva. Per això, defensa la necessitat de revisar els protocols de detecció perquè l'edat no es converteixi en un obstacle a l'hora de valorar adequadament una sospita.