Calor extrema i dependència: el risc de mortalitat és més alt a les residències que a casa

Els efectes de les altes temperatures han protagonitzat titulars tot l’estiu. Les onades de calor han deixat de ser una excepció per passar a ser la norma. Per això els consells de prevenció habituals conviuen, cada cop més, amb estudis que analitzen les conseqüències d’aquests episodis i proposen mesures per pal·liar-los. Un d’aquests s’ha elaborat des del TecnoCampus i se centra en les persones dependents i l’entorn on viuen. La principal conclusió de l’anàlisi és que, durant les onades de calor, la mortalitat és més alta a les residències que a casa. Un increment que s’observa mentre dura l’episodi, però també en els deu dies següents.

Helena Hernández Pizarro, investigadora del TecnoCampus i coautora de l’estudi: La pregunta de l’estudi es va enfocar en si els entorns residencials tenien un impacte diferent que els entorns a domicili quan hi ha una onada de calor. I el que hem trobat és que estar en una residència incrementa la probabilitat de morir respecte a estar a casa.

Per arribar a aquesta conclusió, s’han combinat i analitzat nombres dades de majors de 60 anys amb un grau 2 i 3 de dependència i indicadors climatològics com la temperatura, la humitat o la contaminació. Tot i que la probabilitat diària de morir en aquest col·lectiu és molt petita, els augments en episodis de calor extrema són significatius.

Helena Hernández Pizarro, investigadora del TecnoCampus i coautora de l’estudi: La probabilitat de morir en aquesta població és de 0,06% al dia. És una probabilitat diària molt petita, però hem vist que augmenta un 0,02 els dies d’onada de calor i fins a un 0,09 en la finestra de deu dies. En què es tradueix això? Per cada 10.000 persones, augmenta la mortalitat en dues persones.

Un fil per continuar estirant

Els resultats d’aquesta investigació posen diverses hipòtesis sobre la taula i obren una línia de recerca que els responsables volen continuar estudiant. Els seus autors insisteixen que es tracta d’un estudi quantitatiu, que no té com a objectiu identificar les causes.

Helena Hernández Pizarro, investigadora del TecnoCampus i coautora de l’estudi: Sembla que a casa és més fàcil adaptar-se a les temperatures extremes. Hi ha menys densitat, poden ventilar, instal·lar aires condicionats o de refrigeració. A més, tenen el suport del sistema sanitari, que té estratègies de seguiment per a aquestes persones. Partint dades secundàries i estudis que sí que han estudiat les causes, veiem que davant del canvi climàtic cal que totes les polítiques públiques, les infraestructures i els recursos es posin a l’abast, especialment, de la població vulnerable.

Asseguren que arran de l’estudi han augmentat les inspeccions en residències i s’ha comprovat que en algunes no es garanteix la climatització que estableix la llei. També s’ha detectat manca de formació i recursos per als professionals que tenen cura de les persones amb dependència.

La renda, determinant?

D’altra banda, l’estudi s’ha fixat en els efectes de la renda. A títol individual determina que no té cap implicació. És a dir, tenir més recursos no implica afrontar millor les onades de calor. En canvi, sí que han observat que les residències situades en àrees on la renda és més alta estan més preparades per fer front als episodis de temperatures extremes. 

Sigues el primer a assabentar-te d’allò que passa a Mataró

• Rep les notícies destacades al teu mòbil pitjant aquest enllaç

• Fes clic a seguir i activa la campaneta per rebre les notificacions